(N.B.: La Junta Directiva de Amics21 no se hace responsable de las opiniones de sus contribuyentes)

Portada


El Baix

Plataforma Pro-Espai Natural Serres Garraf-Ordal

Gavà

Pla de Ponent, Gavà

"Salvem la Pineda de Gavà Mar"

Castelldefels

Amics de Ca n'Aymerich

C-32, Chapuzas 2 km

Corbera

Corbera 2000?

Boletines de Noticias

La Cara Lletja Del Delta Del Llobregat, El Prat de Llobregat

L'Altre Brugués, Gavà

La Veritat®, C'fels

Articulos de la casa, Amics21

Y un Poco de Arte

Dibuixos de l'Espai Rural
Begues, Olesa de Bonesvalls

Manifestaciones

Manifestaciones donde Amics de Ca n'Aymerich han participado


Informe de DEPANA sobre l'estat dels aiguamolls a Catalunya

DIA MUNDIAL DELS AIGUAMOLLS

2001

De nou el començament d'any ens porta el DIA MUNDIAL DELS AIGUAMOLLS, per desgràcia sempre us hem d'explicar la matiexa problemàtica. Aquest dia es commemora la signatura de la Convenció Internacional sobre les zones humides i aiguamolls a la ciutat de Ramsar (Iran) al 1971. Ja fa 30 anys que Espanya va signar aquest tractat i encara es destrueixen aiguamolls i zones humides. La recopilació al litoral català d'espais humits que han anat desapareixent és força important, sense anar gaire lluny a Barcelona tenim una comarca El Maresme, que es caracteritzava pels seus aiguamolls ara per ara inexistents.

BARCELONA El Delta del Llobregat És una zona protegida com a Reserva Natural Parcial (RNP), Zona d'Especial Protecció per a les Aus, (ZEPA) i està inclosa al PEIN, Pla d'espais d'Interès Natural. El Delta és un d'aquests espais de gran vàlua sobre el qual es volen ubicar, com ja sabeu, diferents infrastructures molt agressives (aeroport, macrodepuradora, TGV, port, equipaments industrials, etc) que el posen en perill, sense tenir en compte la seva estructura com a delta i aiguamoll. Les zones humides del delta del Llobregat que actualment podem considerar son: Les llacunes del Remolar-Filipines, La Ricarda, Els Reguerons, la Murtra, Can Dimoni, La Podrida, Ca l'Arana, les riberes de rieres i riu Llobregat. El Delta de la Tordera És una zona sense cap protecció a la qual sobreviuen molt poques hectàrees del que fa vint anys encara eren zones humides. Caldria fer un esfoç de protecció d'aquestes arees amenaçades per campings, parkings i tala de bosc de ribera. A més a mes un dels estanys que tenen un projecte de restauració, es veu amenaçat de desapreix per l'allargament de la A-19 fins a Lloret de Mar.

GIRONA Els aiguamolls del Baix Empordà Aquests aiguamolls haurien hagut d'integrar-se dins del Parc dels Aigumolls de l'Alt Empordà l'any 1983. Com que això no va passar s'han vist sotmesos a un procés de paulatina degradació.
Actualment estan inclosos dins del PEIN i s'hi ha fet alguna actuació positiva però les amenaces contiunen en aquest espai: parkings de la reraduna, circulació indiscriminada per les dunes, abocaments incontrolats de runes i terres, reactivació de processos urbanísitcs que semblaven oblidats, etc. Aiguamolls de l'Alt Empordà La seva situació és molt millor que la dels seus homònims del Baix empordà encara que, continuen tenin alguna problemàtica, tot i ser parc natural: llacuna desecada de Sant Joan que no s'ha restaurat, problemes a la reserva integral de Vilaüt. L'Estany (Moianès, Bages) que dóna nom a Santa Maria de l'Estany, ha estat tímidament protegit pel PGM, no sense moltes dificultats, però una part de la zona humida va ser transformada per instal.lar-hi una piscina municipal. Sembla que la part no protegida de la ZH en el futur s'inclourà dins l'àrea preservada però no hi ha garanties de que així sigui. Platja o Estany d'Espolla (Pla de l'Estany) Estany intermitent de remarcada vàlua geològica i faunística (poblament molt important d'amfibis). Malgrat estar inclòs al PEIN, un conjunt de malentesos amb l'activitat agrícola fan que les mesures de protecció proposades no siguin del tot satisfactòries. Enguany aquest estany es pot contemplar amb ple, LLEIDA Salades de la Vall de Secà (Segrià) Situades a prop de la zona protegida d'Utxesa, aquestes salades són cubetes endorreiques fenomen geològic gairebé desaparegut a Catalunya. Des del punt de vista botànic i faunístic, la seva rellavància és excepcional. Actualment estan amenaçades per un projecte de regadiu de la mateixa administració que està obligada a protegir-les: el Departament d'Agricultura i Pesca. Les Salades de la Vall de Secà estan parcialment dins del PEIN, però la resta es troba sense cap protecció.
Estany d'Ivars  d'Urgell Aquest estany es va dessecar als anys 50 i desde ja fa força temps es va redactar un projecte de restauració, però encara no s'ha portat a terme En aquesta província hem d'apuntar dues grans fites a resoldre: ? La degradació de boscos de ribera ja sigui per intervencions públiques o privades, estan acabant amb aquestes comunitats. ? Els estanys d'alta muntanya. Durant els anys 50 i 60 van ser destruïts per aprofitaments hidroelèctrics i dels pocs que van resistir, en els darrers anys s'han emprat per a la producció de neu artificial per a les pistes d'esquí:  a la Val d'Aran, Baquèria Beret, dels estanys de Clot de l'ós i de Bassivé.

DEPANA demana un pla de conservació integral per tal de preservar els poquíssims estanys d'alta muntanya que encara queden.
TARRAGONA
Les Madrigueres
És la darrera zona humida costanera del Baix Penedès, sense cap protecció, de 25 ha al terme municipal del Vendrell que podria arribar a urbanitzar-se amb la revisió de Pla General del Vendrell. Les Madrigueres són representatives de la gran biodiversitat de la comarca del Baix Penedés, ja que són una petita mostra del que havia estat la comarca: platja, dunes, reradunes, aiguamolls, bosc de ribera a l'antiga llera de la riera de la Bisbal, zona de conreu i de transició al bosc mediterrani.
GEVEN Roda de Berà Sobre la zona humida de la reraduna s'ha construït un passeig marítim que l'ha destruïda. No té cap mena de protecció. Els Salats i els Muntanyans de Creixell - Torredembarra - Altafulla Són les restes dels marjals costaners que estan en una precarietat i degradació alarmant i en les quals, actualment, s'està afavorint la desecació d'algunes àrees, sobretot a l'àrea de Creixell. Aquest espai de gran interés natural està, majoritàriament, protegit i recuperant-se gràcies a l'esforç d'alguns veïns i membres del GEPEC.
Malgrat això encara resta un tros d'aiguamoll interior (la ZH de 20ha protegida està entre la via del tren i el mar), que encara no es
definitiu que sigui conservat pel PGM. La desembocadura del riu Francolí No té cap protecció, ni tant sols apareix a les llistes de zones humides però destaca la seva riquesa faunístia. El tram final del riu Francolí el volen tornar a desviar. Enguany per primera vegada, GEPEC i DEPANA hem elaborat el cens d'aus hivernants ofical en aquest punt per tal d'aportar per dades a la seva incorporació al Catàleg de zones humides. Petites zones humides de l'Ametlla de Mar, Vandellós i Montroig estan sense protecció i en un estat d'abandonament que podria comprometre el seu futur si no s'efectua alguna acció per tal de preservar-les. Una part d'aquestes ZH no està protegida però l'Estany del Torrent del Pi és reserva natural, ZH de les Santes Creus, Platja del Torn i Platja Gestell estan al PEIN. Delta de l'Ebre La major part de ZH del Delta són parc natural o en el seu defecte estan dins del PEIN. Malgrat això, encara hi ha espais que no tenen cap mena de protecció:  erms de la Tancada (zona interior), salobrars del Nen Perdut i erms del Garxal. Totes elles estan amenaçades per processos de construcció d'urbanitzacions o infrastructures. Les salines de St. Antoni o de la Tancada estan dins del PEIN i parcialment dins del Parc, cosa que no ha impedit la seva transformació per instal.lar-hi una piscifactoria d'entre 50 i 100 ha. Es podrien mencionar molts més projectes només s'apunten aquests. Aquest són els punts més representatius però recordem que les zones humides també són marjals, les molleres dels rius i molts es troben en unes situacions molt precàries. Aquesta llista podria ser molt més llarga .... DEPANA només vol deixar constància dels problemes de les ZH que hem descrit a dalt, atès que demà és el seu dia Mundial. Això vol dir que l'esforç que s'ha de fer per preservar aquestes àrees ha de ser encara més gran.

La importància de les zones humides
Les zones humides i els aiguamolls són unes de les zones més productives de biomassa de la Terra. Per tant, la seva qualitat intrínseca permet localitzar-hi una gran biodiversitat. Els aiguamolls desenvolupen les funcions de regulació dels fluxos hídrics, de millora de la qualitat de l'aigua, de suport de moltes cadenes tròfiques i la provisió d'hàbitats per a la flora i fauna. Els Wetlands impliquen una reserva de pesqueria i d'aigua dolça important per a l'activitat humana, sobretot les zones humides del litoral. A més, les zones humides són, després de les pluviselves tropical, les zones més amenaçades del Planeta. En els darrers 100 anys hem perdut més del 50% i aquesta situació s'agreuja a la Mediterrània; l'exemple més evident el tenim a Catalunya una comarca com el Maresme no té cap maresma important amb l'excepció de les restes delta de la Tordera. Segons la normativa catalana, TOTES les zones humides han de ser protegides, tal com va reconèixer el Tribunal Suprem en sentència de 23 d'Abril de 1996 (aiguamolls de Pals, Baix Empordà). En conseqüència, si una àrea per les seves característiques és una ZH no precisa de cap tipus de declaració formal per ser considerada protegida.Malgrat això ja hem vist la problemàtica que encara es dona en la protecció de les ZH a casa nostra. Cita de la Sentència de Tribunal Suprem: "La protección de zonas húmedas de Cataluña (...) no requiere a diferencia de la legislación estatal y aun la propia catalana respecto de los espacios naturales de protección especial, una declaración específica que tipifique, en cualesquiera de las modalidades previstas, como espacio a proteger un concreto lugar; por ello la concurrencia en una zona puntual de los presupuestos que legalmente la definen como zona húmeda la hacen merecedero sin trámites de la protección que la propia norma establece que habrá de ser objetivo y fin de cualesquiera de las disposiciones que se dicten y que incidan aún sectorialmente sobre ella." (STS de 23 d'Abril de 1996). VALORS I FUNCIONS DELS AIGUAMOLLS (segons l'oficina de Ramsar) Els ecosistemes dels aiguamolls formen part de las zones de més riquesa*. Segons una avaluació recent, el seu valor monetari estimat dels nostres ecosistemes naturals és de 33 bilions de dólars EE.UU. En aquest estudi es va estimar que el valor global dels ecosistemes d'aiguamolls que sorprenentment és de 14'9 bilions de dollars EE.UU, equivalent al 45% de total (33bilions de dollars). Això reflexa les nombroses funcions de les zones humides: ? Control d'inundacions ? Reposició d'aigues subterrànies ? Estabilització de costes i protecció  contra les tormentes ? Retenció i exportació de sediments i nutrients ? Mitigació del canvi climàtic ? Depuració d'aigües ? Reservori de Biodiversitat ? Productes d'aiguamolls ? Oci i Turisme ? Valors culturals *dades de Costanza y colaboradors, 1997 " The value of the world's ecosystem services and natural capital. Nature 387,253-260 Per a més informació podeu trucar a DEPANA 93 210 46 79 o bé 977 22 71 76 depana@entorno.es Trobareu més informació sobre el Conveni de Ramsar i l'estat dels aiguamolls a:
http://ramsar.org/wwd2001_index.htm