Comissió de Política Territorial

VI legislatura / Setè període / Dimecres, 6 de novembre de 2002

Comissió de Política Territorial

Presidència de l'Il·lustre Sr. Josep Maria Fabregat i Vidal

SESSIÓ NÚM. 42

La sessió s'obre a . Presideix el Sr. Fabregat i Vidal, acompanyat del vicepresident, Sr. Llena i Cortina, i del secretari, Sr. Esteve i Figueras. Assisteix la Mesa el lletrat Sr. Muro i Bas. Hi són presents les diputades i els diputats Sr. Bartolomé i Carrascal, Sr. Casadesús i Barceló, Sr. Gavín i Valls, Sr. Iglesias i Sala, Sr. López i Pla, Sr. Micaló i Aliu, Sr. Pellicer iPunyed, Sr. Puigdomènech i Cantó, Sr. Recoder i Miralles, Sr. Rull i Andreu i Sr. Soy i Soler, pel G. P. de Convergència i Unió; Sr. Boya i Alós, Sra. Camps i Torrens, Sr. Ferran i Serafini, Sr. Galceran i Margarit, Sr. Labandera Ganachipi, Sr. Manel Nadal i Farreras, Sr. Nel·lo i Colom, Sr. Sabaté i Ibarz i Sra. Tura i Camafreita, pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi; Sra. Montserrat i Culleré, pel G. P. Popular; Sr. Oliveras i Maristany i Sr. Vendrell i Segura, pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya, i Sra. Font i Montanyà, pel G. P. d'Iniciativa per Catalunya Verds.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

1. Sessió informativa de la Comissió de Política Territorial amb el conseller d'Interior, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques i el conseller de Medi Ambient sobre els efectes de l'emergència generada pels aiguats dels dies 9 i 10 d'octubre de 2002 (tram. 355-00200/06). Conseller del Departament d'Interior. Sessió Informativa.

El president

Molt bon dia, senyores diputades, senyors diputats, honorables consellers de Medi Ambient i de Política Territorial. Donarem inici a la sessió de la Comissió de Política Territorial del dia d'avui. Aquesta sessió és una sessió informativa demanada pel Govern. Compareix, en nom del Govern, l'honorable conseller de Política Territorial, senyor Felip Puig, i l'honorable conseller de Medi Ambient, senyor Ramon Espadaler. Aquesta és una compareixença, com deia, demanada pel Govern, i demanada pel Departament d'Interior, però, en tot cas, assumirà, en nom del Govern, totes les explicacions també per part del Departament d'Interior l'honorable conseller de Política  Territorial.
Voldria, a la vegada, també, agrair, en nom de la mesa i de la mateixa Comissió, la presència de diferents directors i directora generals, i en tot cas, també, fer referència a membres del Departament d'Interior, concretament el director del Servei Català del Trànsit i el director general d'Emergències.
Sense més exposició, donaríem ja pas a aquesta sessió, que tindria un format, en primer lloc, donaríem la paraula a l'honorable conseller de Medi Ambient, seguidament a l'honorable conseller de Política Territorial i després suspendríem, per un temps de cinc- deu minuts la mateixa Comissió perquè es puguin formular diferents qüestions, preguntes, o inquietuds a la mesa per p art dels diferents diputades o diputats en tot cas portaveus dels grups parlamentaris.
En primer lloc, per part del Govern, l'honorable conseller de Medi Ambient, senyor Ramon Espadaler, té la paraula.

El conseller de Medi Ambient (Sr. Ramon Espadaler i Parcerisas)

Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, tal com acaba d'explicar el president de la Comissió, aquesta és una sol·licitud de compareixença que va fer el Govern de la Generalitat, i vostès saben, doncs, els canvis que van ser efectuats ahir, raó per la qual, doncs, el conseller d'Interior, la part de l'exposició que correspondria a la Conselleria d'Interior l'assumeix el conseller de Política Territorial i portaveu del Govern.
Hem estructurat aquesta intervenció, evidentment, en aquests dos torns. Començaríem fent una explicació des de la perspectiva d'aquelles responsabilitats que pertoquen al Departament de Medi Ambient, en un doble àmbit, en un doble sentit. Per un costat, servei meteorològic, per centrar quin és el tema, com va funcionar aquest episodi de les pluges dels dies 8, 9 i 10 d'octubre. Per tant, donar un conjunt de dades objectives que penso que ens poden ajudar, d'alguna manera, a centrar, doncs, quin va ser l'abast d'aquestes pluges. Per altra part, quina va ser l'actuació d'aquest mateix servei meteorològic a l'hora d'informar a través del Cecat, com es van anar fent els diferents i successius avisos al llarg, doncs, d'aquest episodi que centrem en aquests dies, del 8 al 10 d'octubre de 2002, per passar a una segona part d'aquesta primera part d'intervenció que correspon al Departament de Medi Ambient, a analitzar més o menys detalladament les mesures de prevenció que tenim en curs, des de la rehabilitació de zones inundables, fins a la definició de criteris i d'altres aspectes, i assentar-nos per acabar en el cas específic que ens ocupa, i que és el que ha motivat expressament, doncs, aquesta compareixença, en el cas concret de Castelldefels.
Per tant, sense més preàmbul, i agraint, doncs, la seva assistència, començaria per explicar, doncs, aquesta situació meteorològica dels dies 8, 9 i 10.
La situació meteorològica de fortes precipitacions que es va esdevenir a Catalunya aquests dies ˆel 8, 9 i 10 d'octubre de 2002ˆ va estar motivada per la formació d'una activa depressió de superfície ˆpoden seguir, els hem lliurat un dossier informatiu, poden seguir a través del Powerpointˆ com a reflex de l'arribada d'un solc atlàntic certament pronunciat a les capes mitjanes de la troposfera. De fet, la claredat de la situació meteorològica va fer que el Servei Meteorològic de Catalunya emetés ja un preavís de situació meteorològica de risc a les 8:30 del dia 7 d'octubre. Per tant, un dia abans del període que anem analitzant, més de 36 hores abans de l'inici del que va ser, doncs, aquest episodi d'aiguats, en què s'advertia de pluges intenses a partir de la tarda del dia 8, especialment en el litoral i en el prelitoral. l'episodi, de fet, més intens, de pluja, es va enregistrar entre el vespre del dia 8 i la primera hora de la tarda del dia 9, i durant el matí del dia 10 hi va haver un nou episodi, probablement, segur, objectivament menys important que el primer, però, de nou, a les mateixes àrees, en les del primer episodi, al Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès i el Vallès Occidental.
Si mirem, per centrar-nos una mica, quines eren les imatges que teníem a través, doncs, del radar de Vallirana, que és la figura que en aquests moments poden veure, es veu amb claredat quina és la zona ˆel roig és allà on hi ha la pluja més intensa-, quina és la zona, doncs, més severament afectada per aquestes pluges. Això és la situació que ens donava, doncs, el radar de Vallirana. I si ho analitzem des d'una altra perspectiva, les zones més afectades, també es detecta clarament, en el mapa de pluja acumulada, que és la projecció que ara poden veure, en les estacions de la Xarxa per a la mesura de Contaminació Atmosfèrica i la Xarxa Meteorològica. Per tant, són, evidentment, no podia ser d'altra manera, dos mapes que sobreposat casen i ens defineixen amb exactitud i amb precisió, doncs, quina és aquesta àrea afectada. Per altra part, en les imatges del meteosat ˆi aquesta seria una altra perspectiva, una altra possibilitat d'analitzar què va passar exactament aquests dies 8, 9 i 10 d'octubreˆ, en les imatges s'aprecia amb claredat la baixa pressió ben formada davant de la costa catalana, en concret, aquesta imatge correspon al dia 9 d'octubre. I, si baixem a una escala molt més detallada, una escala més petita, que és la imatge, doncs, que ara tenen en la projecció, a través de la previsió del model, per les dotze ˆhora solarˆ del dia 9, que és el que correspon, a la imatge s'observa una entrada d'aire humit sobre la costa catalana, i l'entrada d'una massa d'aire més seca i més fresca del sud-oest pel nord del principat. El flux humit de la superfície és del sud i s'aprecien dos canals diferents d'arribada de la massa humida, al sud-est de França i a la costa central de Catalunya, visible a la figura a causa d'una elevada humitat, que és el que podrien observar amb aquest color més fúcsia, i de vent més intens, en concret de més de 25 nusos.
Per tant, ens trobem a davant d'un episodi d'aiguats que, en essència, a grans trets, no és diferent al que ens podríem trobar en altres ocasions, i que és típicament del que podríem caracteritzar, doncs, de tardor mediterrània. A la tardor, la massa mediterrània esdevé potencialment molt inestable, i això no és, en certa manera, cap novetat, a causa, per un costat, doncs, del que pot ser una elevada humitat i temperatura que arriba. I, en aquesta època de l'any, és suficient l'arribada d'una pertorbació atmosfèrica, que és el que es va donar, per tal d'afavorir, doncs, els ascensos de la massa d'aire i per tal que, ràpidament, es formin aquestes nuvolades i es descarreguin en intervals curts de temps fortes precipitacions localment severes, com ha estat el cas que ens ocupa.
La localització precisa dels llocs afectats pels aiguats, de fet, cal fer-la des de dues vessants: per un costat, el pronòstic dels models de resolució superiors als de 10 quilòmetres, i per l'altre costat, el seguiment de les precipitacions més intenses a través dels radars meteorològics de Vallirana i de Puig d'Arques. Vostès saben que fa relativament poc que ha entrat en servei aquest segon radar meteorològic, que, a través de les dades, també, de les estacions meteorològiques, de les diferents xarxes d'estacions meteorològiques.
A Catalunya hi ha episodis de precipitacions extremadament abundants, i entenem per això les de més de 100 mil·límetres en 24 hores cada anys, per tant, això no és... fins a quí cap novetat. I també se supera cada tres o quatre anys, aproximadament al llindar de precipitacions de més de 200 mil·límetres en menys de 24 hores. Per tant, aquest és, més o menys, el marc en què ens trobem, i aquestes superacions probablement s'han donat sempre, però cada cop ˆi almenys aquesta podria ser una percepcióˆ ens sembla que són més freqüents. Segons dades del Servei Meteorològic potser no es tracta tant que hagi augmentat aquesta freqüència d'aquestes precipitacions de més de 100 mil·límetres en un dia, i fins i tot de més de 200 mil·límetres de pluja acumulada en un dia, sinó que probablement es tracti que, primera: tenim moltes més estacions d'amesurament; segona, tenim uns mitjans de comunicació pràcticament on-line, sigui per via Internet o sigui per captació d'informacions via satèl·lit, que ens permeten identificar-los amb molta més precisió, i per tant, això en qualsevol cas no seria una rotunda afirmació, la nostra, que aquestes pluges haguessin augmentat com que en tenim un coneixement molt més real, molt més detallat i molt identificat. El que no és freqüent, certament, i això és el que dóna un caire d'excepcionalitat en el que van ser aquestes pluges, és que en menys d'un mes ˆel 12 de setembre fins al 9 d'octubreˆ es donin exactament en el mateix indret, exactament en els mateixos territoris, es produeixin aquestes precipitacions torrencials en la mateixa zona. És freqüent tenir episodis d'aquests en un interval d'un mes, però no és tan habitual o no és tan freqüent ˆi aquest és un fet en certa manera excepcionalˆ que els tinguem, doncs, a més a més, exactament sobre els mateixos territoris.
De fet, el per què d'aquesta coincidència de dos episodis consecutius a la mateixa àrea no té una resposta des del punt de vista meteorològic. En qualsevol cas, fóra, potser, atribuïble a l'atzar o fóra atribuïble a altres causes. Certament, no teníem identificats períodes escassament un mes de temps, pluges d'aquesta i ntensitat en exactament en el mateix territori.
Els projectem, a continuació, un conjunt de mapes. El primer d'ells representa la precipitació acumulada en els dies que van del 8 al 10 d'octubre (ambdós dies inclosos), aquestes precipitacions van afectar especialment la zona del litoral i del prelitoral de la meitat nord de Catalunya, i se‚n distingeixen dos màxims: l'un centrat en la part baixa de la conca del Llobregat, i una altra probablement menys important, objectiu menys important, que afecta el nord del maresme i la zona costanera de la Selva. En alguns observatoris del Baix Llobregat i del Garraf es van superar els 200 mil·límetres entre els tres dies ˆcosa que dóna aquest caire d'excepcionalitat, però de relativa excepcionalitatˆ, i així, segons les dades de les estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya es van assolir els 225, 3 mil·límetres a Viladecans, al Baix Llobregat, xifra altament respectable; 185,9 mil·límetres a Begues, al Baix Llobregat, i 183,7 mil·límetres a Sant Pere de Ribes, en l'àmbit del Garraf.
No els vull cansar donant dades i xifres de reculls de precipitacions focalitzades en nuclis, però sí que em sembla significatives algunes dades que he intentat sintetitzar i abstractar al màxim, però sí que ens ajuden a contextualitzar, a entendre, el grau d'excepcionalitat, doncs, que ha pogut tenir aquest episodi.
Em centraré en quatre municipis concrets i amb dades objectives de pluviometria recollida. En primer lloc, en el municipi de Viladecans, el cas de l'estació meteorològica de Viladecans, la precipitació del dia 9 és de 139,9 mil·límetres. És la precipitació màxima diària recollida en els 10 anys de funcionament d'aquesta estació. El dia 9 d'octubre va ser el llindar màxim, doncs, de precipitació recollida en un dia. I representa, si ho posem en el context, doncs, de les dades que tenim de deu anys continuats en el municipi de Viladecans, el 61% de la precipitació mitjana recollida durant tota la tardor. I, de fet, en un dia, va caure el 24%, a Viladecans, de l'aigua que cau en un any. Per tant, això ja ens resulta contextualitzem.
En el cas de Begues, podríem donar dades semblants. En el cas de l'estació meteorològica de Begues, que està ubicada dins de l'àmbit del Parc Natural del Garraf, es van enregistrar 63,6 mil·límetres, que constitueixen la màxima precipitació diària. En aquest cas, tenim una sèrie, un interval, comparable de 7 anys. Per tant, també en el cas de Begues, és el dia, en concret aquest dia 9, doncs que es va acumular més pluja, que representa el 68% de la precipitació mitjana recollida durant tota la tardor i representa una quarta part de tota l'aigua que cau a Begues al llarg d'un any... va caure, doncs, en l'interval d'aquest dia.
Pel que fa al tercer municipi de què tenim dades a donar a la Comissió, Sant Pere de Ribes, l'estació meteorològica també va enregistrar la dada màxima. Aquest dia, en concret, de 174,7 mil·límetres caiguts durant aquest dia 9, que representen, doncs, el 68% de la precipitació mitjana recollida durant tota la tardor, per tant, estem parlant pràcticament del 70% de l'aigua que cau a la tardor va caure en un sol dia en aquest municipi, i representa el 30%, en aquest cas, de la precipitació que cau al llarg de l'any en el municipi de Sant Pere de Ribes. En aquesta estació en concret es va recollir la precipitació màxima del dia 9, 274,7 mil·límetres, però va estar més repartida al llarg de tot el dia, per tant, entre les 0 hores i les 4 del dia 9 es van recollir 83,2 mil·límetres, però entre les 5 i les 9 del mateix dia es van recollir els 68 restants.
I l'última dada, i no pretenc, doncs, abusar de la seva capacitat d'absorció de dades, l'última dada que em sembla que també ens ajuda a dibuixar exactament què és el que va passar, correspon a Vilanova i la Geltrú, en aquest cas en l'àmbit del Garraf. Es van recollir 132 mil·límetres, per tant, estem sempre en pluges de més de 100 mil·límetres, a l'estació de Vilanova i la Geltrú, que constitueixen la precipitació màxima diària recollida a l'estació de Vilanova i la Geltrú en els darrers 9 anys. En aquest cas tenim una sèrie completa, detallada, de nou anys, i certament, aquest dia, doncs, vam assolir la quota màxima de precipitació i que suposa, en relació a l'aigua que cau a la tardor en les sèries estadístiques que tenim al municipi de Vilanova representa un 64% de l'aigua que cau al llarg d'una tardor al municipi de Vilanova i la Geltrú, va caure aquest dia 9, i en concret, doncs, respecte a l'any, va caure una quarta part, exactament el 24% de l'aigua que plou damunt del municipi de Vilanova, tot això concentrat en un sol dia.
Per tant, aquesta és la situació objectiva, contrastada amb dades del Servei Meteorològic de Catalunya. A partir d'aquí, quina va ser l'actuació del Servei, o com va funcionar, doncs, els operatius que són responsabilitat del Servei Meteorològic? Doncs bé, comencem el mateix dia 7, és a dir, abans que es donés tota aquest episodi, atesa l'evolució prevista del temps, la previsió que es feia per als dies 8 i 9 d'octubre, marcada per aquesta irrupció d'activa presència acompanyada d'una massa d'aire molt i molt fred a les capes mitjanes de la troposfera, i per la posterior formació d'aquesta depressió a què abans ens hem referit, el dilluns dia 7 d'octubre, a les 10:30 del matí, el Servei Meteorològic de Catalunya va emetre per fax un preavís de situació meteorològica de risc per pluja ˆel Cecatˆ, en el que es preveia que, entre la tarda del dia 8 i el dia 9, entre la tarda del 8 i 9 d'octubre la pluja superés, com efectivament malauradament va ser, els 100 litres per metre quadrat, especialment en l'àmbit del litoral i del prelitoral. Aquest va ser, per tant, el primer preavís. l'endemà, el dia 8 d'octubre de 2002, en confirmar-se aquestes previsions ja fetes públiques per part del Servei Meteorològic que el dimarts 8 d'octubre a les 10:30 del matí el Servei Meteorològic emet un avís de situació meteorològica de risc de pluja, en el qual s'anunciava com a molt probable a bona part de Catalunya la superació del llindar de pluja acumulada corresponent al nivell de 100 litres per metre quadrat en 24 hores, que, efectivament, i malauradament, doncs això es va complir, durant el període que va de les 6 ˆde les 18 horesˆ d'aquest dimarts fins a les 18 hores, és a dir, les 24 hores següents, del dimecres dia 9. A partir d'aquest moment, es va dedicar tot l'esforç a la vigilància mitjançant els radars meteorològics bàsicament el radar de Vallirana, però també el del Puig d'Arques, amb imatges del satèl·lit, i amb les estacions meteorològiques, de les quals, doncs, anàvem rebent aquestes dades de pluviometria a temps real, i amb la recent entrada en funcionament, també, de la xarxa de detecció de descàrregues elèctriques.
Gràcies a la combinació de tot aquest conjunt, doncs, d'informacions, es van realitzar un seguit d'avisos d'observació de pluja durant la mateixa matinada, corresponents a les 02:10, s'avisava especialment de tempestes al Baix Llobregat, al Garraf i al Barcelonès. Atès l'agreujament de la situació, a les 5:30 d'aquesta mateixa matinada, del dia 9 d'octubre, es va actualitzar l'avís meteorològic passant-lo ja a nivell 2, a causa de la previsible superació del llindar d'acumulació de pluja de 200 litres per metre quadrat en 22 hores. Per tant, passem ja, en aquesta nit crítica, doncs, de la matinada del dia 9, en aquest nivell 2, és a dir, més de 200 litres, o d'avisos de més de 200 litres en 24 hores. I a les 7:45 d'aquest mateix matí es va realitzar un nou avís, encara, d'observació de pluja per al Garraf, l'Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès i el Vallès Occidental. I, finalment, a les 20 hores del dia 9, acabat aquest cicle, aquest període de 24 hores durant el qual s'establia el nivell 2, s'havien recollit 187 litres per metre quadrat a Viladecans; 176 a Sant Pere de Ribes; 173 a Begues i una relació que, amb molt de gust, doncs, els podem facilitar, doncs en tot aquest àmbit en el qual s'havien fet preavisos que demostra, doncs, que aquelles previsions, doncs, van ser certeres, i, doncs, es van fer aquestes acumulacions de pluges.
A partir d'aquest moment, va entrar en vigència un nou avís, vàlid des de les 20 hores d'aquest mateix dia 9 fins a les 2 hores del dia 11, en el qual es tornava a ser de nivell 1 , per tant, baixàvem ja per sota dels 100 litres per metre quadrat, ja no de pluges abundants i continuades, sinó de xàfecs intensos que efectivament això és el que va passar, amb la molt probable superació del llindar d'intensitat de 20 litres per metre quadrat en 30 minuts a molts punts del país.
I, finalment, el dia 10 d'octubre, el darrer dels dies, doncs, que ens ocupa i que analitzem, a les 8:45 d'aquest dia, es va fer un avís d'observació de pluja per tal d'alertar les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès i el Vallès Oriental, durant el matí del dia 10, van caure, certament, xàfecs intensos al Baix Llobregat, al Garraf i al Barcelonès, en quantitats màximes, en aquest cas, de 39 litres per metre quadrat a Vilanova i la Geltrú i de 38 litres per metre quadrat en el cas, doncs, de Viladecans.
Per tant, queda clar, ara, amb aquestes dades objectives dos aspectes, que ens semblen absolutament fonamentals: el primer d'ells és l'excepcionalitat, doncs, d'aquest fenomen dins el que és un context, doncs, de règims mediterranis de pluviometria, sobretot pel que fa a la precipitació i al fenomen i a l'interval curt amb què se‚ns repeteix, doncs, aquest episodi i queda clar, doncs, a parer del Govern, doncs quina és la reacció, doncs, d'emissió dels avisos i dels preavisos des del Servei Meteorològic de Catalunya, que concorden perfectament amb quines són les dades que teníem de previsió, mercès, oncs, als instruments de previsió, no només, evidentment, els radars meteorològics ˆ que tambéˆ, sinó el conjunt de dades, també des dels satèl·lits, tots els instruments de previsió.
Amb això tancaríem, llevat que vostès tinguin després interès a conèixer dades molt més detallades, sense voluntat d'allargassar-nos en el temps, el que faria referència a quines són les dades objectives que es van donar, doncs, aquests dies 8, 9 i 10, de pluges, les recollides, com va funcionar el Servei Meteorològic en el sentit, doncs, d'emetre els avisos, els preavisos, i establir els llindars, doncs, de pluviometria.
Tancaríem aquesta part, i ara, si m‚ho permeten, em referiria a quines són les mesures, també responsabilitats en el marc del Departament de Medi Ambient en l'àmbit, doncs, de la planificació en relació, doncs, al que és, en sentit ampli, la prevenció de vingudes i, per tant, la reducció dels riscos que ens poden comportar les pluges que ens dóna, doncs, amb certa periodicitat, doncs aquest entorn evidentment mediterrani.
Des del Departament de Medi Ambient, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, s'han dut a terme actuacions específiques que són bàsiques, les fonamentals, doncs en subratllaríem bàsicament dues: per un costat, la delimitació de les zones inundables per l'obnivulació en el programa Inuncat de les conques internes de Catalunya, aquest és un treball ja ˆcom aquesta cambra coneixˆ conclòs, fins i tot presentat en aquest Parlament. I estem, en aquests moments, treballant per encomana i aplicant evidentment aquests mateixos criteris per encomana de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, estem també treballant en el que ha de ser l'homologació per l'Inuncat de la delimitació de zones inundables a les conques de l'Ebre. Preveiem poder presentar, doncs, en aquesta cambra, doncs, el resultat d'aquest treball tal com ho vàrem fer amb les nostres conques internes dins el primer trimestre de l'any vinent, dintre del 2003. Val a dir i no se‚ls escapa, que el fet que haguem aplicat una metodologia que creiem, doncs, positiva, i que haguem tingut uns resultats precisos i òptims a l'hora de limitar les zones inundables en les conques internes, doncs, ha valgut, doncs, el fet que fos la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre que ens encomanés la gestió també, doncs, d'elaboració d'aquestes zones inundables en un àmbit del que no en tenim tota la responsabilitat, però que sí que, i amb molt de gust l'assumim, per tant, estem treballant i tindrem aquest treball conclòs dins el primer trimestre de 2003, en l'àmbit de l'Ebre.
Hi ha altres aspectes, que no són de menor importància, com la definició de criteris per a la redacció d'informes urbanístics, dins l'àmbit de zona de Policia. Vostès ho trobaran en la pàgina web del Departament de Medi Ambient, i en concret, doncs, de l'Agència Catalana de l'Aigua, la definició d'aquests criteris, que pensem que són extraordinàriament útils per a l'elaboració, doncs, d'aquests informes urbanístics dins l'àmbit de la zona de policies. Una objectivació de criteris útil, per tant és una eina útil a l'hora de planificar.
I un quart aspecte, també, que ens sembla prou important, és un ampli recull de recomanacions per a la redacció d'estudis hidrològics que ja l'hem conclòs, estem, doncs, pendents, aquests dies, de l'edició del mateix, i que serà presentat properament i que en donarem, doncs, compte, també, en aquesta Comissió, i que té com a objectiu incorporar les millores tècniques i de coneixement. Aquest recull de recomanacions per a la redacció d'estudis hidrològics va molt especialment, evidentment, adreçat, un altre component tècnic, a tècniques, i pensant també, i molt, pensant també en els ajuntaments, en els tècnics que estan, també, en l'àmbit local. Aquest és un estudi que ja tenim conclòs, aquest recull de recomanacions que té aquesta voluntat de facilitar, objectivar, de donar criteri, de donar eines, de donar instruments, doncs, a l'àmbit, doncs, de la planificació. I, insisteixo, aquest és un estudi acabat, en qualsevol cas el lliurarem, amb molt de gust, a tots els membres d'aquesta Comissió.
Hi ha un altre grup d'actuacions substancials que no són tampoc menors, i a les quals, si més no telegràficament, en voldríem fer esment. Hem de considerar els diferents plans que s'estan duent a terme al llarg del temps. Sortint-nos estrictament de l'àmbit que avui ens porta aquí, cal fer esment del Pla de protecció d'avingudes del Maresme. Vostès ho coneixen bé, els hem lliurat, doncs, amb la documentació d'aquesta compareixença quin és l'estat inicial, què està en execució i què està executat en allò que correspon, doncs, al Departament de Medi Ambient i allò que correspon al Ministeri de Medi Ambient. Això serien actuacions concretes d'obres amb un esforç inversor considerable que van, evidentment, en línia de la prevenció a partir, doncs, de fer aquestes obres. També està, com vostès coneixen i els en lliurem una informació, per bé que no és l'objecte d'aquesta compareixença en concret, però ens sembla que ens ajuda a situar-nos en aquest context, del Pla de protecció d'avingudes del Besòs. També en tenen la informació. El Pla director d'aigües pluvials de l'àmbit de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i tractament de residus, del qual els lliurem quin és el conveni, en el cas que, en certa manera, ens ocupa avui, tenim, entre el Departament de Medi Ambient, entre l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, i en el que es recullen, en concret, quines són, doncs, les obres, les responsabilitats de cadascuna, doncs, de les administracions en l'àmbit concret del municipi de Castelldefels, i per extensió, evidentment, en l'àmbit, doncs, metropolità. I també, amb la nova planificació, amb un punt de vista integral, que encara que no inclou aspectes que avui tractem, inclou altres consideracions com la recuperació i protecció ambiental, la planificació dels espais pluvials a Catalunya o un programa no menys important, i que té, i també molta incidència en el que és els aspectes de prevenció, que és el programa de manteniment i de conservació de lleres públiques. Aquest és un programa, doncs, que està permanentment obert, és un programa en què el món local, doncs, cada vegada és més actiu en aquest sentit, i que és habitual i periòdic en pràcticament tots els consells d'administració de l'Agència Catalana de l'Aigua, permanentment, doncs, anar donant resposta a través, doncs, d'ajuts econòmics als ajuntaments per tal d'anar fent aquest manteniment i conservació de les lleres públiques i, per tant, avançar també en aquests aspectes de prevenció.
De fet, aquestes actuacions, i a ningú se li escapa, requereixen un esforç econòmic important, i necessiten, certament també, un temps important per poder-se executar, i crec que, amb un breu repàs, podríem estar tots d'acord que les prioritats, i això és el substancial, atès, doncs, que requerim de recursos i requerim de temps, les prioritats a parer del Departament de Medi Ambient, doncs, estan perfectament establertes i encaminades, i m‚atreviria a dir que també acordades, doncs, també, en l'àmbit local.
Pel que fa al Pla d'avingudes del Maresme, de les 16 actuacions fixades com a prioritàries, 8 corresponen fixar al Govern de la Generalitat, totes elles estan en curs, bé executades o bé en tràmits i pendent d'inici o de licitació o redactant-se els projectes constructius. Tenen el detall, i no m‚hi estenc, perquè els els hem lliurat, doncs, en aquest mapa, pel que fa referència al Departament de Medi Ambient. Ah, els lliurarem, doncs... és que em pensava que s'havien lliurat. Els lliurarem les projeccions aquestes en essència són per... les lliurarem, en qualsevol cas, no sé si tinc... disculpin-me, tenia entès que ja havia estat lliurada la informació. Disculpin-me. En qualsevol cas, són les projeccions que vostès poden seguir.
També és important deixar clar que aquestes actuacions es duen a terme amb la conformitat i concertadament i acordadament, doncs, amb els municipis directament afectats. I, en aquest sentit, estem modulant els temps dels terminis de les obres, en el cas aquest concret del Maresme, que seria extrapolable, doncs, en d'altres àmbits, també, doncs, en funció dels legítims interessos dels ajuntaments per tal, doncs, que aquestes obres s'escaiguin en els períodes que tenen menor afectació, perquè són obres que certament tenen un impacte i una afectació sobre la vida, doncs en aquests àmbits que tinguin menor afectació, doncs pensant en aspectes com l'estiu, aspectes d'estacionalitat, per tant, hi ha, jo diria, un grau notable d'acord i de concertació amb aquests ajuntaments.
És important, en relació al Pla de protecció d'avingudes del Besòs, fer-ne senzillament esment. Es tracta, també, d'un programa bàsicament un programa d'obres, dins el seu àmbit d'actuació més prioritari. La segona fase de l'endegament de la riera de Caldes, a Palau de Plegamans ja està enllestida. Aquest seria l'aspecte més important. I pel que fa al Pla director d'aigües pluvials, en l'àmbit de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, aquest el du a terme, en l'àmbit, evidentment, de l'entitat metropolitana, que estudia les lleres de l'àmbit metropolità de Barcelona, sobretot en els trams urbans, analitzant la hidràulica de les conques urbanes i de la xarxa bàsica de col·lectors, fruit del qual l'octubre de l'any 2000 es va signar un conveni entre el Departament de Medi Ambient, essent aleshores conseller l'honorable Felip Puig, entre el Departament de Medi Ambient i l'Entitat per executar un total de 16 infraestructures destinades a la prevenció d'inundacions per un import, en el conjunt del conveni, de 53,7 milions d'euros, és a dir, 9.040 milions de pessetes, per tant, estem parlant d'una part important de recursos dels quals l'Agència Catalana de l'Aigua, el Departament de Medi Ambient, n‚assumia 22,8 milions d'euros, i la resta els assumia l'Entitat Metropolitana amb fons propis o bé amb fons europeus.
La planificació dels espais, a què després em referiré amb una mica més de detall, hi faig una referència, també, en aquest àmbit de planificació, que ens sembla un tema important, la planificació dels espais pluvials de Catalunya, aquests treballs estan emmarcats dins el que és la nova planificació, són uns estudis més de detall, i l'escala de treball emprada en els estudis hidràulics és de 1:1.000, la qual cosa porta una millor definició dels resultats dins de l'àmbit que ens ocupa, amb la integració d'aspectes hidrològics, hidràulics, geomorfològics, i ens permet definir els cabals d'avinguda i les zones d'inundació, i ens proposen i es valoren les actuacions necessàries per corregir aquelles problemàtiques concretes detectades. De fet, aquests treballs ja s'han completat, aquests treballs específics, corresponents a alguns trams concrets. Vàrem començar, evidentment, prioritzant allò que era més important, i la priorització va estar marcada pel que van ser els aiguats, que, de ben segur, doncs vostès recorden de juny de 2000, com era el cas de la riera de Castellet, a Sant Vicenç de Castellet; o la de Rajadell, en el municipi de Rajadell; la de Marganell, a Marganell; el torrent del Mal i la riera de Magaroles, a Esparreguera; la riera de la Bisbal i el torrent del Lluc, al Vendrell... són punts en què aquest treball ja està exhaurit. Per tant, fruit d'aquell acord que vam assolir aleshores, fruit d'aquells aiguats de 2000, doncs hem ja definit aquests espais i estem en curs, estem treballant, en aquests moments, en la conca de la Tordera, en el baix Llobregat, en el baix Ter, amb la previsió de completar l'estudi dels principals cursos fluvials l'any 2006. Per tant, aquí, la clau, l'essència rau en una bona planificació, i aquesta planificació respon en aquells punts que hem detectat ˆmalauradament en alguns casos, perquè ja hem tingut, doncs, episodis d'inundacionsˆ doncs que hem detectat que eren o podien ser objectivament més conflictius. Aquest és un treball de detall, és un treball intens, és un treball que requereix temps i recursos, i que és un treball, a parer del Departament de Medi Ambient, de l'Agència Catalana de l'Aigua, perfectament prioritzat.
Hi ha un darrer aspecte important, que és el programa al que em referia abans, de manteniment i conservació de les lleres públiques, és un programa que, de fet, es va implementar l'any, funciona pràcticament de manera continuada ˆno és un programa que s'obri i es tanqui en determinats períodes de l'any, sinó que els ajuntaments poden acollir-s‚hi quan ho creguin oportúˆ, es va resolent a mesura que van arribant aquestes peticions, i té com a objectiu fonamental reduir qualsevol element que pertorbi el funcionament del sistema fluvial, des del respecte pel que és l'ecosistema, i aquí saben vostès que en alguns casos doncs hem tingut algun conflicte per accentuar més doncs aquests aspectes de funcionament del sistema fluvial per damunt d'altres aspectes. Jo crec que aquest any, amb un grau notable de consens en el marc de l'Agència Catalana de l'Aigua, fins i tot hem rebatejat aquest programa de manteniment i conservació de les lleres públiques per tal de, també, contemplar aquest segon aspecte, no pas menor, doncs, de preservació d'aquests ecosistemes.
Aquestes actuacions són de caràcter, evidentment, preventiu, i també estan evidentment prioritzades pel Departament. No els vull cansar amb dades: l'any 2000 es van aprovar un total de 187 actuacions. l'any 2000, el moment en què es planteja per primer cop aquest programa, amb un finançament de 553 milions de pessetes, aleshores. El 2001 van passar de 187 a 231 actuacions, amb un finançament de 710 milions de pessetes ˆ de 500 passem a 700ˆ, i l'any 2002, que encara no hem conclòs, estem ja en 616 actuacions, per tant, hi ha un creixement gairebé exponencial, i fins a dia d'avui hi hem esmerçat 944 milions de pessetes 5.500.000 euros. Per tant, és un programa que ha tingut acollida, que ha tingut una bona acollida des de l'àmbit local, i que ajuda en molt en tant que col·laborem amb els ajuntaments a fer aquestes neteges, aquesta prevenció en els aspectes preventius.
Hi ha altres actuacions específiques a què no em referiré per no allargassar més aquesta intervenció, i sí que voldria ara entrar en la darrera part, que és centrar-nos en concret en l'episodi que, de fet, és el que ara ens ocupa, però que necessitava aquesta contextualització, doncs en l'àmbit de Castelldefels. En concret, quins són els convenis o quin és el conveni, l'estat en què es troben les obres que han estat, doncs, objecte, en alguns moments, de debat i no exempts d'una certa controvèrsia.
El maig de 2000, com els he dit abans, el Departament de Medi Ambient, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, i l'Entitat Metropolitana van signar un conveni que es concretava en el Pla de prevenció d'inundacions en l'àmbit metropolità. Fruit d'aquest document, a l'octubre... perdó! Primer es va signar aquest Pla, fruit d'aquest document l'octubre d'aquest mateix any, de l'any 2002, se signa, efectivament, aquest conveni, entre el Departament i l'Entitat Metropolitana, per l'execució, en concret, de 16 infraestructures destinades a la prevenció d'inundacions per un import de 53,7 milions d'euros ˆ9.040 milions de pessetesˆ, dels quals l'Agència Catalana de l'Aigua, en aquest primer moment, n‚assumia 22,8 milions, és a dir, 3.800 milions de pessetes.
En aquest conveni estaven incloses dues actuacions a Castelldefels, en concret la del col·lector de la Conca de Bellamar i la de l'interceptor de pluvials en el municipi de Castelldefels. Amb posterioritat es va comunicar, per part de l'Ajuntament de Castelldefels, per part, en concret, a través de l'Entitat Metropolitana, la dificultat de poder fer front al cofinançament per l'actuació de l'interceptor de pluvials, i davant la importància d'aquesta actuació ˆimportància certament estratègicaˆ l'Agència Catalana de l'Aigua va proposar i aprovar en el consell d'administració del 13 de desembre de l'any 2001 l'assumpció del cost d'aquesta actuació. l'Entitat Metropolitana és l'encarregada, per tant, d'executar l'actuació del col·lector en la conca de Bellamar, i l'Agència Catalana de l'Aigua, pel que fa al col·lector interceptor un cop definits els criteris hidràulics de funcionament, està licitant la redacció del projecte constructiu, l'objecte bàsic d'aquest col·lector és rebre les aigües pluvials de les diferents zones del terme municipal. Val a dir que aquí hi ha, també en paral·lel, en aquest col·lector, la responsabilitat de la capil·laritat de la xarxa que abocarà en aquest troncal, en aquest col·lector, que aquest sí que, en part correspon ˆi dic en partˆ l'execució en tot l'Ajuntament, però que també hi ha una aportació a través d'un segon conveni que jo crec que millora, i per això el vàrem signar les dues parts, també hi ha una aportació des de l'Agència Catalana de l'Aigua. Per aquesta actuació, l'Ajuntament de Castelldefels ha d'executar el projecte de xarxes primàries de pluvials, és aquesta capil·laritat i de sanejament de les urbanitzacions, i aquest projecte té un cost de 18,7 milions d'euros, i per a la seva execució, atès que és un obra, certament, amb un impacte econòmic important, l'Agència Catalana de l'Aigua també va atorgar una subvenció a favor de l'Ajuntament de 7,8 milions d'euros. En concret, aquesta subvenció es va atorgar el 7 de maig de l'any en curs, de l'any 2002.
Per tant, l'actual modificació del conveni ˆd‚aquell primer conveni que vàrem signar Departament de Medi Ambient, Entitat Metropolitanaˆ per un costat inclou actuacions, per un costat en el sistema unitari de desguàs del Prat de Llobregat, per un import d'1.800.000 euros; de la riera de Sant Climent de Llobregat, per 1.200.000 euros, i modifica el règim econòmic del conjunt d'actuacions bàsicament la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç, amb un import de 3.700.000 euros, que passa a ser finançada en aquest cas en el 100% des de l'Agència Catalana de l'Aigua, i també l'Agència Catalana de l'Aigua, en aquest cas, esdevé, a partir d'aquest segon conveni, l'Administració actuant, essent un nou global, per tant, s'incrementa la dotació, l'aportació des de l'Agència Catalana de l'Aigua, fins a, doncs a, el nou global de les obres és de 57,3 milions d'euros, dels quals 31,6 són aportats per l'Agència Catalana de l'Aigua, i 25,6 ˆarrodonint xifresˆ a través, doncs, de l'Entitat Metropolitana, i a través, també de l'Entitat Metropolitana, amb fons de cohesió.
Malauradament, Castelldefels, com s'ha posat en evidència, doncs, amb les dades de pluviometria que hem donat al començament d'aquesta intervenció, va patir dos aiguats en un termini molt breu de temps, i aquesta és una de les excepcionalitats que hem constatat. Les actuacions per millorar la seguretat que no poden, en cap cas ˆi això ho hem debatut, i moltes vegades, en aquest mateix àmbit parlamentariˆ no poden eliminar del tot o completament o al 100% qualsevol tipus de risc o d'incidència, doncs convé una zona, per un costat, fortament urbanitzada, amb una orografia absolutament plana, estem ubicats, doncs, en un delta, i, per tant, amb molt poca pendent, i estan decidides, estan assignades, en qualsevol cas, i això és el que ens sembla absolutament fonamental, quines són les responsabilitats de cadascuna de les administracions i, per la nostra part, també està definida, aprovada, i posada a disposició, en el marc d'aquest conveni, la dotació pressupostària corresponent per poder executar aquestes obres.
Això es va concretar, doncs, el 25 d'octubre de 2000, l'Agència Catalana de l'Aigua va signar aquest primer conveni, amb els imports que ja els he redactat crec que en tenen, doncs, el detall i l'esquema de quines són aquestes obres, i en el conveni, en el segon conveni, o en l'annex a aquest conveni, que es va fer el 21 de maig d'enguany les coses queden com segueixen. El colector interceptor de pluvials a Castelldefels, que té un import de pràcticament 7 milions d'euros, passa a ser finançat, en un 100%, per l'Agència Catalana de l'Aigua, que també n‚esdevé, a partir d'aquest conveni, l'administració actuant. Però, per altra banda, l'Agència Catalana també ha fet una atribució de fons, i això ens sembla important, perquè no té sentit que fem aquest col·lector si no hi tenim feta, també, aquesta capil·laritat, per poder avançar en aquesta capil·laritat, l'Agència Catalana de l'Aigua, també, doncs, ha fet aquesta atribució de fons a les xarxes primàries de pluvials i de sanejament a les urbanitzacions de Bellamar i Montemar, i a la xarxa de pluvials de la urbanització del baixador de la platja per un import de 7,8 milions d'euros, i aquesta actuació està prevista executar-la en el període des del 2002, és a dir, ara mateix, fins al 2004, i representarà, un cop exhaurida aquesta actuació, doncs, que el 100% del municipi estigui connectat al sistema de sanejament. I aquesta és una dada prou important i que les xarxes de pluvial estiguin separades dels col·lectors residuals, que aquest és el gran, doncs, punt, i el que, en certa manera, o de tot, va a justificar aquest important conveni Departament de Medi Ambient - Entitat Metropolitana.
Aquesta actuació es realitza paral·lelament amb la urbanització de la zona, que va a càrrec de l'Ajuntament i, evidentment, suposo, doncs de contribucions especials. En conjunt, estem parlant d'una inversió global per les actuacions en la xarxa de sanejament i de pluvials a Castelldefels, en el període que va del 2002, és a dir, des de ja, fins al 2004, de 48,8 milions d'euros, que representa un 33,8%, és a dir, 16 milions i mig d'euros, es financen a través d'aquest conveni de pluvials i d'atribucions específiques de l'Agència Catalana de l'Aigua. d'aquest 33,8%, el 90% són aportacions fetes a través de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Per tant, aquesta és la situació, doncs, que tenim. Hem intentat plasmar quina era, o com va evolucionar els dies 8-9-10 d'octubre la situació meteorològica, quina va ser la resposta o l'actuació que on-line estava fent el servei meteorològic, emetent els avisos, hem intentat contextualitzar quin és el marc, doncs, aquest de planificació, i hem concretat, doncs, d'una manera més específica, quin és l'estat actual d'aquest conveni que tenim signat amb l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus en l'àmbit metropolità, i pel que ocupa concretament en el cas concret de Castelldefels.
En essència, sense voluntat de robar més temps, o d'allargassar-nos més, ho deixaria aquesta primera part d'intervenció aquí, sé que s'ha lliurat ja una part de la documentació, que és la que hem utilitzat en la projecció. En qualsevol cas, ara prendria la paraula el conseller de Política Territorial i portaveu, per continuar aquesta explicació i, en qualsevol cas, estem, per descomptat, a la seva disposició per qualsevol dubte o aclariment al respecte en el torn de preguntes.
Gràcies.

El president
Gràcies, honorable conseller de Medi Ambient. Per continuar amb l'exposició, té la paraula l'honorable conseller de Política Territorial.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (Sr. Felip Puig i Godes)

Moltes gràcies, president, moltes gràcies. Senyores diputades, senyors diputats, intentaré, també sintèticament, tot i que, evidentment, aquesta primera exposició vol ser exhaustiva, fer una relació dels fets, de les actuacions que el Govern, des del Departament d'Interior i des del Departament de Política Territorial, doncs, va efectuar durant aquest episodi dels aiguats dels dies 9 i 10 d'octubre i de les mesures que creiem que de cara al futur és necessari acabar d'executar, d'endegar, de millorar i de corregir.
Si m‚ho permeten em centraré, en primer lloc, reiterant que, com ha explicat el conseller de Medi Ambient, si bé és cert que el país el dia 9 i el dia 10 d'octubre va tenir un episodi de pluges bastant generalitzat a bona part del territori català, es va produir una intensitat i es van acumular els problemes en una àrea que va bàsicament des del municipi de Castelldefels fins a l'aeroport del Prat, és a dir, en l'àmbit estricte del Delta del Llobregat, un territori, vull recordar, guanyat al mar, des dels segles, pel sediments dipositats pels rius, que és una zona natural d'aiguamolls, i que avui ha passat a ser un dels espais més densament poblats del nostre país.
La cronologia estricte dels fets, més enllà de l'anàlisi ambiental i meteorològic, és la següent:
El dimarts dia 8 d'octubre, a través del Servei Meteorològic de Catalunya al matí, i la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil a la tarda, va emetre diferents avisos.
En primer lloc, un avís de situació de risc de nivell 1, tramesa a tots els ajuntaments de Catalunya, els organismes de la Generalitat i Delegació del Govern de l'Estat, empreses públiques i així com, també, els cossos de seguretat. I també e s van avisar els diferents consells de prevenció a adoptar per part de la ciutadania, tot recordant, a més, que en casos d'emergència existia un operatiu a través de la comunicació telefònica del 112 a tots els ciutadans. Durant les primeres hores de la matinada del dimecres dia 9, ja, els Bombers de la Generalitat de Catalunya van efectuar 70 actuacions a la zona del Baix Llobregat i també del Maresme.
A quarts de 5 de la matinada del dia 9 els Mossos d'Esquadra ja es dirigeixen a l'autopista C-32 per fer-se càrrec dels problemes de trànsit acumulats ja a la zona. I a la vista del volum d'aigua acumulada, es decideix tallar la C-32 al trànsit per evitar nous problemes, procedint-se ja al desviament del trànsit per diferents carreteres alternatives. Immediatament, a aquella hora de la matinada, la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil activa el pla Inuncat en la seva fase d'emergència 1, comunicant-ho als diferents ajuntaments, als organismes de la Generalitat, a la Delegació del Govern, a Carreteres de l'Estat, a les empreses públiques i privades, als cossos de seguretat, als mitjans de comunicació... i posteriorment, el Servei de Meteorologia de Catalunya transmet un nou avís d'una situació meteorològica de risc 2, ja que s'espera i es preveu que en alguns punts del litoral i del prelitoral català puguin superar-se els 200 mil·límetres de precipitació acumulada en 24 hores.
A les 6 de la matinada del mateix dia 9, l'oficina de premsa de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil emet un nou comunicat informant d'aquesta activació del Pla Inuncat, informant de l'estat de la xarxa viària, dels serveis efectuats pels Bombers fins al moment, de les afectacions als serveis de la Renfe, als serveis elèctrics de Fecsa, de l'acord de l'Ajuntament de Castelldefels de suspendre les classes escolars, i també emet un comunicat recomanant a la ciutadania que, excepte en cas necessari, no provoqui desplaçaments ni surti de casa.
Igualment a les 6 de la matinada, s'emet un nou comunicat, per part del Servei de Meteorologia de Catalunya, recordant la situació meteorològica de risc 2 i reiterant els consells a la ciutadania. En aquella hora la C -31 encara és transitable, si bé comença a tenir problemes d'acumulació de bassals d'aigua que dificulten la circulació però que no l'obstrueixen encara.
A primera hora del matí del dia 9, els accessos a la ciutat de Barcelona es troben col·lapsats, especialment l'accés a Barcelona per la C-31, que presenta importants retencions de trànsit, i recordant que aquesta via ja rebia els vehicles desviats des de la C-32 i la C-245.
A les 9 del matí, a la C -32, hi ha actuacions, igualment, per part dels Mossos d'Esquadra, amb camions de Carreteres de l'Estat per començar a evacuar aigua acumulada en aquella via.
A dos quarts d'onze del matí del dia 9 es constitueix el Centre de Comandament Avançat, a la seu de la Policia Local de Castelldefels. En aquells moments, a dos quarts d'onze del matí, ja hi ha 50 dotacions dels Bombers de la Generalitat a la zona, i en aquella hora del matí ja s'havien efectuat més de 100 serveis, fonamentalment a les zones d'Hospitalet, Gavà, Castelldefels i altres zones del Baix Llobregat.
A dos quarts de dotze del migdia la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil emet un nou comunicat informant que s'ha reforçat en un 35% la dotació de Bombers, i recordant que la xarxa viària es troba en diferents punts tallada i obstaculitzada. A dos quarts d'onze del matí, també, es deixa d'enviar el trànsit de la C -32 cap a la C -31, atès que en aquells moments la C-31 passa també a quedar tallada i, per tant, no permet l'evacuació del trànsit de l'autopista. Es reforça la dotació de la presència policial i dels Mossos d'Esquadra amb noves dotacions, per tal d'atendre les necessitats de derivació d'aquest trànsit.
A tres quarts de dotze del matí, a les 11:45, se sol·licita, en aquells moments, la intervenció dels Bombers de la Generalitat per atendre la inundació que es produeix en aquella hora a la torre de control de Gavà de l'aeroport de Barcelona.
A partir d'aquell moment, i en coherència amb tota la feina que s'ha vingut desenvolupant des de primeres hores del matí, les actuacions per part dels Bombers i dels Mossos d'Esquadra, tant a la C-32 com a la C-31 són intenses tant per intentar evacuar l'aigua acumulada com també per retirar els vehicles acumulats en ambdues vies.
A dos quarts de tres del migdia, a les 14:30, els Bombers de la Generalitat obren un pas a la mitjana de la C -31, trencant les barreres per diferents punts, per facilitar l'evacuació de l'aigua acumulada i per, també, alliberar i permetre el pas dels conductors bloquejats en aquest punt.
A les tres de la tarda els Bombers de la Generalitat havien efectuat ja 374 serveis, i des del Cecat es continua fent el seguiment continu de les diferents infraestructures de transport, d'electricitat i de subministrament.
Cap al vespre, a dos quarts de nou del vespre, a les 20:30, del mateix dia 9, els Bombers de la Generalitat havien efectuat 463 serveis, més de la meitat dels quals a la zona del Baix Llobregat.
Continuant amb la cronologia, ja passant al dia 10 d'octubre a la matinada, a dos quarts d'una de la matinada, l'oficina de premsa de la Direcció General d'Emergències emet un nou comunicat informant de quina es troba en aquells moments la xarxa viària. El carril de la C-32 continua, en sentit Sitges, tallat al trànsit, així com també l'accés a la C -31, la 245 i les carreteres locals que afecten diferents zones de Catalunya, també continuen tallades al trànsit. I, igualment, s'informen dels serveis i de les permanències del cos de Bombers de la Generalitat en tots aquests sectors.
A un quart de tres de la matinada del dia 10, el Servei de Meteorologia de Catalunya comunica l'avís d'actuació d'una situació de risc 1, amb previsió de pluges possibles superiors als 20 mil·límetres en 30 minuts, entre les 2 de la matinada i fins a les 2 de la mateixa matinada del dia 11. Es tramet aquest informe, des del Cecat, a tots els ajuntaments i a tots els organismes respectius.
A les 8 del matí del dia 10 hi havia, encara, 35 dotacions de Bombers treballant a la zona del Baix Llobregat.
A mitja tarda, del dia 10, es normalitza la situació a l'aeroport de Barcelona generada per les inundacions de la torre de control.
Entre les zero hores de la matinada del dia 10 i les set de la tarda els Bombers de la Generalitat efectuen 167 intervencions.
A tres quarts de 8 de la tarda del dia 10 es desactiva la fase d'emergència nivell 1 del Pla Inuncat, i queda activada la fase d'alerta, que es desactiva definitivament a les dues del migdia del dia 11.
Al marge d'aquestes actuacions, que en matèria d'emergència van ser efectuades, creiem, amb una coordinació correcte i bona amb tots els organismes i ajuntaments afectats. Entre els dies 9 i 10 d'octubre les infraestructures de la regió metropolitana de Barcelona queden afectades de la manera següent:
En l'àmbit del sistema de transports: la xarxa de ferrocarrils de la Generalitat, en la seva línia del Llobregat i de l'Anoia queda ocupada, un circuit de via, per causa de la inundació, entre les estacions del Gornal i de Sant Josep, recuperant-se a primera hora del matí el servei. La mateixa línia també té problemes entre Pallejà i Sant Vicenç dels Horts. La xarxa de metro de la ciutat de Barcelona presenta problemes a l'estació de la rambla Just Oliveras, a la línia 1, que durant tot el matí del dia 9 queda sense servei. A la línia 2, l'estació d'Artigas també tallada una andana durant el matí del dia 9. A la línia 3 l'estació de Maria Cristina queda sense servei durant unes hores del mateix dia 9 al matí i a la tarda. La línia 4, a l'estació de Trinitat Nova, durant unes hores del matí del dia 9, l'estació de Via Júlia en les mateixes hores, i l'estació de Lluc Major, també al matí queden sense servei. La línia 5 a l'estació de la plaça de Sants queda també amb incidències en alguns passadissos d'enllaç, i el mateix dia 10 es reprenen amb tota normalitat tots els serveis de metro, a excepció d'un tram entre les estacions de Lluc Major i de Trinitat Nova, en què es manté un servei excepcional amb llançadora fins al migdia, en què es reprenen amb normalitat els serveis.
De totes les incidències que afecten a la xarxa ferroviària, només les observades a la rambla Just Oliveras i a la plaça Estació de Sants recomanen una actuació estructural per tal d'intentar evitar episodis com els que es van viure i les seves conseqüències. A la resta, algunes per afectació d'obres existents que quedaran subsanades en el futur immediat, i d'altres a conseqüència de la magnitud de les pluges acumulades en el curt espai de temps, no requeriran cap altra actuació. Renfe facilita una informació pel que als diferents talls entre el dia 9 i el dia 10 que es produeixen en diferents zones de la seva xarxa de rodalies: a l'aeroports, el centre de control aeri de la regió est ˆun centre construït l'any 79 amb uns nous edificis annexats l'any 88ˆ queda inundat a conseqüència dels forts aiguats. Aquest és un edifici que està construït per sota de la cota natural del terreny, i quan es produeixen aiguats excepcionals d'aquest tipus, amb una situació de pluja com la que es va viure, es produeixen desbocaments de canals de regadius propers, i queda, evidentment, fora de control, i es produeix la inundació de tot el terreny adjacent i del mateix centre. A conseqüència d'aquesta situació, i també com a conseqüència de la remodelació i de les obres d'ampliació de l'aeroport, aquest centre de control quedarà substituït en els propers mesos, d'acord amb les informacions facilitades per Aena.
A més d'aquests problemes a què he fet esment d'una manera ràpida i sintètica, i que estem a la seva disposició per ampliar, tant des d'un punt de vista d'actuació d'emergències com de detalls des d'un punt de vista tècnic, entenc que, dels fets succeïts arran dels aiguat, i que tenen, en aquest cas, relació amb les competències i amb la responsabilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, els que han provocat més preocupació i també més perjudicis han estat la inundació de la carretera C-31 i la inundació de la carretera C-32, al seu pas pel municipi de Castelldefels, i que van representar ˆrepeteixoˆ importants desperfectes a ciutadans d'aquest municipi i importants inconvenients a ciutadans de la regió metropolitana de Barcelona.
Aquests esdeveniments i aquesta situació han adquirit, a més, major dimensió, atès que es van produir en menys d'un mes de repetició després que la C-32 patís també una inundació a conseqüència dels aiguats del mes de setembre. Al voltant d'aquest fet, i d'aquesta reincidència, va quedar, i ha quedat obert un debat sobre la qualitat d'aquestes infraestructures, sobre la correcció del seu disseny i execució i sobre el seu impacte en el territori.
A continuació, exposaré, d'una manera més detallada, els fets que es van produir, quines van ser, a partir de les dades de què disposem i dels informes recaptats, les causes de les inundacions d'aquestes vies, i què és el que cal fer per intentar disminuir el risc d'inundació.
Comencem per la C-31. La C-31, l'autovia, l'autovia de Castelldefels va patir una inundació al llarg del tram comprès entre els punts quilomètrics 189.300 i el punt quilomètric 189.500. En aquest punt es presenta un punt baix, la cota del qual es troba a 1,7 metres sobre el nivell de mar. Tenint en compte que la cota d'inundació va ser aproximadament la de 2 metres 400, implica una alçada màxima de l'aigua sobre el nivell de la C-31 de 0,7 metres, de 70 centímetres.
A l'entorn d'aquest tram de carretera, de l'autovia de la C-31, n‚existeixen actualment diferents infraestructures de drenatge, i vull recordar que estem parlant del delta del Llobregat. d'una banda, el canal de la Vidaleta, un col·lector a cel obert situat al costat de la C-31, cantó del mar, i que té com a missió drenar l'escolament de pluvials d'un ampli territori situat a l'oest del Prat del Llobregat i fins a l'autovia de Castelldefels.
Una segona col·lectora és la riera Roja, que és una llera que recull els principals eixos de drenatge de la zona, i que travessa la C-31 aproximadament en el punt quilomètric 189.100, aigües amunt, de la C -31, aquesta riera està canalitzada amb parets laterals de formigó. Travessada la C -31, la riera Roja i el canal de la Vidaleta, discorren de manera paral·lela al llarg d'uns 600 metres, i posteriorment, s'uneixen en una sola llera, que desemboca, desguassa en els aiguamolls del Remolà. La connexió d'aquests aiguamolls amb el mar es troba condicionada per la formació permanent de barres, de barreres de sorra.
Al cantó muntanya de l'autovia, també hi existeix una zona de terreny que es drena mitjançant un nou col·lector que travessa la C-31 aproximadament en el mateix punt ˆ 189.100ˆ, just abans del pas de la riera Roja en el sentit Castelldefels, i que desaigua, també, del canal de la Vidaleta.
La baixa cota de tot aquest territori no permet el drenatge de tota aquesta col·lectora a la riera Roja, que presenta una coronació de les parets laterals situada notablement per sobre de la superfície del terreny. La inundació es va produir a partir del moment en què, en el canal de la Vidaleta, l'aigua assoleix aproximadament la cota 2,4 metres, la qual cosa provoca, i va provocar, en aquells moments, automàticament, la inundació de la C - 31 pel cantó de mar, i va provocar la circulació de l'aigua des del canal de la Vidaleta cap al territori situat al cantó muntanya, és a dir, en sentit invers al desguàs natural. El col·lector de la Vidaleta té per objecte ˆcom he dit abansˆ drenar el territori, però aquesta vegada més que drenar va provocar la inundació. La causa va ser l'elevada cota assolida per l'aigua en el canal de la Vidaleta, que va forçar una circulació, repeteixo, en sentit contrari del previst. I la inundació del territori, òbviament, va comportar la inundació del cantó muntanya de l'autovia, de la C-31.
Aquests nivells assolits importants, per l'aigua, en el canal de la Vidaleta, no van ser només provocats pel canal circulant, van ser també propiciats per la notable resistència al fluix que representa el tram final de la seva llera, clarament superior, en aquest cas, al de la riera Roja. Si es té en compte que uns 600 metres aigües amunt de la unió d'ambdues lleres al canal de la Vidaleta, l'aigua assolia ja una cota superior, de l'ordre dels 20 als 40 centímetres, al de la riera Roja.
Durant aquells moments, les actuacions dutes per tal de facilitar l'evacuació de les aigües acumulades en aquest entorn van ser, per una part, obrir el canal de la riera Roja en la zona de muntanya de l'autovia de Castelldefels, i per l'altra, obrir la mota de separació entre la riera Roja i el canal de la Vidaleta, en la zona mar de l'autovia de Castelldefels. d'altra banda, igualment, es va obrir la barrera de separació entre els dos sentits de circulació de l'autovia per facilitar també el desguàs entre ambdós cantons de la carretera. d'aquesta manera es va aprofitar millor la capacitat de desguàs de la riera Roja, i es van igualar els dos nivells de les aigües en els dos costats de l'autovia. Com a solució a curt termini i provisional, per intentar evitar que es tornin a produir problemes com els que he descrit, avui s'està revisant tota la xarxa de drenatge, formada per la riera Roja, pel canal de la Vidaleta, i per l'estany del Remolà, i s'instal·larà una comporta a la riera Roja que permeti evacuar les aigües acumulades en el costat muntanya de la C -31.
A mig termini, i ja en els primers mesos de l'any vinent, està previst de modificar el traçat de la carretera C-31, de l'autovia. A conseqüència de les obres de l'aeroport, Aena té previst de licitar les obres dins del primer trimestre del 2003, de desviament de l'autovia com a conseqüència de l'ampliació de la pista principal de l'aeroport del Plat, fet que provocarà l'eliminació i la supressió d'aquest punt baix de l'autovia, amb un projecte que, en aquests moments, es troba en fase d'informació pública, es preveu la seva aprovació definitiva per part del Departament de Política Territorial dins del mes de desembre, i, com he dit, la licitació i l'execució de les obres a càrrec d'Aena, al llarg del primer trimestre de l'any vinent.
Passem ara a la carretera, a l'autopista C -32 i a la carreta comarcal 245. En primer lloc, haig de contextualitzar en el temps, la situació d'aquestes infraestructures. l'any 1989, i abans que es construís la C-32, abans de l'existència de l'autopista de Castelldefels i del Garraf, l'Entitat Metropolitana de Sanejament, en aquells moments EMSA, va elaborar un informe en el qual s'indicaven les zones inundables de Castelldefels. Com es pot veure en aquesta diapositiva, hi figuren els àmbit de Montemar i també a la part baixa del barri de Can Aymerich ˆaquesta zona, Montemar, i la recol·lecció de Can Aymerich, aquí.
La zona objecte d'estudi de l'informe, i d'inundació é s aquesta zona que es troba aigües avall del que seria la conca de Can Aymerich, i just a sota del que és la conca de recepció del barri de Montemar. En aquest punt és on es va produir el passat dia 9 i el passat dia 10 d'octubre la inundació corresponent.
Repeteixo, l'any 89, i abans de l'existència de l'autopista, l'Entitat Metropolitana ja identificava aquests punts com a inundables en els informes corresponents, que han estat objecte, també, de la corresponent planificació i execució, com ha quedat detallada pel conseller de Medi Ambient, concertada entre diferents administracions. Per resoldre aquesta situació, ja es va preveure ˆi estan previstes, encaraˆ algunes actuacions de construcció de xarxes de drenatge a tot el municipi de Castelldefels, urbanitzacions de les quals construïdes amb anterioritat als anys 80, resten avui encara sense les infraestructures necessàries d'evacuació d'aigües pluvials, i per tant, sense la infraestructura necessària per poder garantir una correcta evacuació en cas de pluges abundants com la que es va patir.
En el punt quilomètric 0.880, i 1.200, en aquest tram de la carretera 245, la carretera esmentada limita pel cantó de mar amb el talús i el terraplè i el mur de contenció de la C - 32, en tant que pel cantó de muntanya se situa, evidentment, al costat de la urbanització de Montemar. La major part d'aquesta urbanització se situa, per condicions orogràfiques, notablement per sobre i, per tant, una cota superior a la corresponent a la carretera 245. Ara bé, la zona més baixa de la urbanització de Montemar, la que es troba limitada per la 245 en el cantó muntanya, la que limita i és adjacent a la carretera 245, presenta, des de sempre, una cota inferior a la cota d'aquesta carretera, la qual cosa, afegida a l'absència de la xarxa de drenatge en propicia, en episodis com aquest, la seva inundació. Al llarg del tram comprès, aproximadament, entre aquests punts, entre el punt 0.880 i el punt 1.309 es va produir l'acumulació d'aigua a la 245, a conseqüència de l'escolament superficial cap a aquesta carretera procedent d'un ampli sector de la urbanització Montemar, que no disposa de xarxa d'aigües pluvials. La manca d'aquesta xarxa de col·lectors que interceptin aquest escolament aigües amunt de la 245, l'existència del punt baix de la mateixa carretera 245, i l'absència de la xarxa de drenatge que permeti el desguàs d'aquests cabals que hi aflueixen, tant els generats per l'escolament de la pròpia carretera com els que procedeixen de la urbanització situada aigües amunt, és la que va provocar aquesta inundació, en un punt baix situat al costat del punt quilomètric 0.930, i que té una cota de 2 metres 18 centímetres. Just abans d'iniciar-se, fins i tot, el mur de contenció de la nova autopista C -32, en el punt quilomètric 0.890, l'aigua embassada a la carretera comarcal desguassa en direcció a Sitges, a través d'una llera formada pel talús del cantó mar de la carretera, i el talús del cantó muntanya de l'autopista. Perquè es produeixi aquest sobreeixidor és necessari que la inundació de la 245 assoleixi aproximadament la cota 2 metres 60 centímetres. d'aquesta manera, l'altura de la inundació sobre la carretera 245 queda limitada i depèn del cabal que circula cap a l'autopista, en l'episodi que analitzem, la inundació de la carretera comarcal, va assolir aproximadament la cota 2 metres 75 centímetres, cosa que va provocar una alçada màxima sobre l'asfalt, en el punt més baix, de 50-60 centímetres d'inundació.
A més de la carretera 245, òbviament, va quedar també inundat tot el territori al costat d'aquesta carretera, que se situa pel cantó muntanya, però que té una cota més baixa que la pròpia carretera. Aquesta zona queda inundada en episodis pluviomètrics fins i tot moderats que suposin cotes d'aigua iguals o inferiors als de la pròpia carretera. En la mesura que es poden produir pluges més intenses, i atesa avui encara la manca de col·lectors que s'ha esmentat, s'acumula l'aigua per sobre la carretera 245, i en els seus terrenys adjacents. Aquesta zona queda limitada pel desguàs format per la autopista i per la pròpia carretera que abans he indicat, però mentre no superi la cota de 2 metres 60 centímetres a partir de la qual s'inicia el mur de l'autopista, l'autopista no té cap incidència sobre la inundació de la carretera 245 i dels terrenys situats per sota la carretera 245 en aquest punt.
El cabal desguassat en la zona inundada per la carretera comarcal va circular, a partir d'aquests moments, cap a l'autopista C-32, i va ser en gran mesura aquest cabal el responsable de la inundació de l'autopista en el seu punt quilomètric 44.750, que també presenta un punt baix. Aquest punt baix no disposa de desguàs, tot i que està prevista. Està previst que dreni cap al col·lector del torrent de can Aymerich, que ha de travessar l'autopista en el punt quilomètric 44.600. El Departament de Política Territorial, quan es va construir l'autopista, va construir i va deixar instal·lat el calaix amb una secció de 2.300 mil·límetres per 1.800 mil·límetres de secció, que permet l'encreuament del col·lector per sota de l'autopista. Aquest drenatge no és operatiu, atès que avui encara no està construït el col·lector ni aigües amunt ni aigües avall de la pròpia autopista, obra que és competència i correspon a l'Ajuntament de Castelldefels.
En tot cas, si tenim en compte que la cota d'inundació màxima va ser aproximadament la de 2 metres 75 centímetres i que la secció corresponent al punt baix de la carretera comarcal del mur de contenció amb l'autopista arrenca sobre la vorera al cantó mar, a la cota 2,60, e n la situació actual l'altura de la inundació deguda a l'existència d'aquest mur de l'autopista va ser de 10 centímetres. l'alçada d'inundació per sobre la inundació provocada per la carretera comarcal 245, provocada per l'autopista amb aquest episodi va ser de 10 centímetres, és a dir, fins a 2,75. Els dos metres 60 queden inundats en la situació actual directament amb independència de l'existència o no existència de l'autopista C-32.
Però també vull recordar que, quan no existia l'autopista, aquest mateix efecte el produïatambé la via del tren. La cota de la via, en aquesta zona, es troba situada a 2 metres 75 centímetres. I en el cas de no existir l'autopista, el procés, el resultat, la damnificació hauria estat el mateix.

En definitiva, i sense obviar les necessàries actuacions que des del Govern de Catalunya, algunes de les quals ha detallat el conseller de Medi Ambient, altres ja les he avançat jo, algunes pertoquen a Aena, altres a l'Ajuntament, i per tant, amb independència de l'actuació concertada i de col·laboració que la Generalitat està oncretant per resoldre la situació, haig d'afirmar i afirmo que:
L‚autopista C-32 va ser correctament dissenyada i construïda per la Generalitat de Catalunya, que les inundacions que s'hi han produït són conseqüència de la manca de drenatge que encara resta pendent avui d'executar; drenatge, actuacions de les quals algunes estan ja concertades des de fa mesos i des de fa anys entre el Departament de Medi Ambient, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i l'Ajuntament de Castelldefels;
Que la zona urbanitzada de Montemar i de Can Aymerich, les zones afectades per les inundacions, tenen com a punt de drenatge natural el torrent de Can Aymerich, i que, en aquest punt, l'autopista C-32 va construir l'obra de drenatge necessària per poder evacuar, a través de la xarxa corresponent de col·lectors, l'acumulació d'aigua que es pugui produir amb episodis com aquest;
Que la continuïtat d'aquest col·lector, que ha de traspassar pel torrent de can Aymerich, està inclosa en un projecte d'urbanització del sector del baixador de la platja, obres de les quals també, evidentment, l'Ajuntament de Castelldefels té prevista d'executar.
En definitiva, per la comarcal 245, i per l'autopista C-32, cal, en primer terme, construir una xarxa de col·lectors que evitin la circulació superficial d'aigües pluvials a aquest punt baix de la urbanització Montemar. I, en aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, ja des de fa mesos, ha manifestat la seva voluntat de col·laborar i de participar financerament en les obres que l'Ajuntament de Castelldefels té previstes d'efectuar.
Cal, a més, resoldre el problema de desguàs dels punts baixos de la comarcal 245 i de l'autopista C-32, i el disseny lògic d'aquesta actuació tal i com estava previst, i avui està previst, serà conseqüència de la construcció i la posada en servei del col·lector de Can Aymerich, a què ja he fet referència en aquests moments.

En definitiva, i més enllà que estem a la seva disposició, i com ha dit el president de la Comissió, ens acompanyen directors generals del Departament d'Interior, la directora general de l'Agència Catalana de l'Aigua, i directors generals del Departament d'Obres Públiques, crec que vull, perdó, d'Interior i Justícia, del Departament d'Interior fins a escassament ahir mateix, vull deixar clares dues qüestions.
La primera: el Govern de Catalunya està treballant intensament amb les diferents línies que són necessàries per aconseguir que els perjudicis, les damnificacions i els inconvenients que poden donar-se de tant en tant amb episodis de fortes pluges i d'inundacions conseqüents a Catalunya siguin els mínims possibles per la ciutadania i pel país. Estem treballant intensament, com ha dit el conseller de Medi Ambient, en l'àmbit de la previsió, de la previsió pel que fa al reforçament tecnològic del Servei Meteorològic de Catalunya; en el camp de la prevenció, pel que fa a la millora de les condicions de seguretat, i a l'actuació, en casos d'emergència, per part dels cossos de prevenció i de seguretat de la Generalitat; en el camp de la planificació, en el camp de la planificació hidràulica, de la planificació dels riscos d'inundació, en el camp de la planificació territorial, i en el camp, també, de la correcció i de les millores que requereixen aquestes intervencions.
En definitiva, des de la Generalitat, treballem intensament i donem suport a totes les administracions que concorrem en responsabilitats en aquests camps, per tal d'avançar conjuntament en la millora de les condicions de les infraestructures i de les condicions de seguretat del país.
Ara bé, per acabar, deixin-me que conclogui de la mateixa manera que ha començat el conseller de Medi Ambient, remarcant, en primer lloc, l'excepcionalitat del fenomen climatològic viscut, en aquestes setmanes. Les dades presentades pel Departament de Medi Ambient i pel Servei Meteorològic de Catalunya ens permeten concloure que, en poques hores, en alguns punts d'aquest territori, es va acumular una pluja que va superar el 20, el 30 i fins i tot el 40% del que plou al llarg de tot l'any. I que fenòmens meteorològics extrems, sigui conseqüència del canvi climàtic o no, s'han produït i s'estan produint a Europa i a tots els països avançats, i en les darreres setmanes s'hi han produït amb una especial virulència, a tot Europa. I quan ens trobem amb situacions extraordinàries, com els països europeus als quals ens volem assemblar, precipitacions com les dels dies 9 i 10 d'octubre causen problemes que poden deixar, en ocasions, sense funcionament algunes infraestructures de subministrament energètic, de transport i de comunicacions. I poden arribar a ocasionar danys importants a la ciutadania. I poden arribar a ocasionar danys extrems a ciutadans i a persones com ha passat, en les darreres setmanes, a tots els països europeus. És important que analitzem, entre tots ˆ entre tots!ˆ quines van ser les causes concretes, i, com a Europa, continuem estudiant, per superar, i per millorar, aquests problemes. I com Europa, i com la Unió Europea, i com la ONU, investiguem, i continuem investigant, de quina manera podem millorar la prevenció i la previsió d'aquests fenòmens i de les seves conseqüències.
Volem conèixer què és el que va fallar i per què. I, a continuació, buscar fórmules concertades de superació i d'intentar evitar que es tornin a produir en el futur. Ara bé, insisteixo, encara que ens puguem dotar les infraestructures amb totes les garanties per fer front a fenòmens meteorològics excepcionals, és inviable pensar en el risc zero. Podem reduir els efectes d'aquests fenòmens, podem millorar la resposta de les infraestructures, podem millorar la informació, podem millorar els mecanismes de seguretat i d'emergència, però continuarem exposats a patir pluges i ventades de major magnitud que depassin puntualment la capacitat de les infraestructures, tal com passa a tots els països ˆels més avançats del mónˆ. Les pluges que es van repetir en qüestió de tres setmanes a Castelldefels són pluges q ue, estadísticament, s'haurien de repetir una vegada cada 200 anys, i aquesta és la referència que vaig fer ja en la intervenció meva en el Ple de dimecres passat, i també la que vam fer quan vam intentar donar missatges de superació dels problemes als nostres ciutadans.
La veritat és que les inundacions que s'han patit aquest estiu a centreeuropa, que han causat la mort de més de 50 persones a Europa, pèrdues econòmiques que només a Alemanya, Àustria o a Txèquia es calculen entorn dels 20.000 milions d'euros, superen la capacitat de resposta com al delta del Llobregat van superar, també, puntualment i durant unes hores la capacitat de resposta de les infraestructures.
Els aiguats del sud-est francès, les ventades del cap de setmana dels dies 26 i 27 d'octubre al centre i al nord d'Europa fa escassament quinze dies, que han causat noves i importants damnificacions en el patrimoni i en les vides de ciutadans europeus, que han obligat a cancel·lar desenes de vols a França, a Benelux, a Anglaterra, a suspendre el trànsit marítim pel canal de la Mànega, a interrompre el trànsit ferroviari en nombroses línies de ferrocarril, a tallar nombrosos serveis de comunicacions... El palau d'esports d'Amberes, a Flandes, un país no de fireta, al qual ens volem assemblar en moltes coses, va quedar destruït a conseqüència de la virulència del vent, un edifici amb capacitat per a 10.000 persones. El vaixell de guerra més modern del Regne Unit, el vaixell de guerra més modern del Regne Unit va patir greus desperfectes a conseqüència de l'abordatge d'un ferri amb més de 900 passatgers a Portmouth, a Anglaterra. l'aeroport de Shipool, que, d'alguna manera, també és un referent per al nostre sistema aeroportuari, va haver de tancar tres de les seves quatre pistes. No funcionava cap „finger‰, no tenien escales per poder baixar dels avions. Es van haver ˆ repeteixoˆ de suspendre serveis fonamentals en molts punts d'Europa.
Bé, doncs, tot això que ha passat a Europa durant unes hores també va passar a Catalunya. I acabo, senyor president, amb una pregunta: a tots aquests països europeus algú ha sentit parlar d'iniciatives de reprovació dels governs, de dimissions? O han sentit parlar de treballar en conjunt, de paciència, de prudència i de prevenció per superar els efectes?
Moltes gràcies, senyor president.

El president

Moltes gràcies, honorable conseller, honorables consellers. Suspendríem la Comissió per un temps màxim de 10 minuts.
Se suspèn la Comissió. (Pausa.)

El president

Reprenem la sessió de la Comissió. Senyores diputades, senyors diputats, honorables consellers, l'estructura que faríem seria de menor a major, els grups parlamentaris podrien anar formulant les diferents qüestions que vulguin plantejar als honorables consellers, agruparíem totes les preguntes. Els demanaria als grups que les seves intervencions també anessin una mica en funció del seu nombre de diputades i de diputats que tenen en la Comissió, i després passaríem el torn als honorables consellers, que podrien formular les seves respostes, així com després s'obriria un torn, també, de repregunta, molt més, evidentment, reduït.

En primer lloc, pel Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds, té la paraula la diputada senyora Bet Font.

La Sra. Font i Montanyà

Gràcies, senyor president. I gràcies, també, als senyors consellers, per la intervenció o per l'exposició que han fet. Tenint en compte, precisament, les recomanacions del president de la Comissió, tot i que avui s'han analitzant molt en detall els aspectes relacionats sobretot amb Castelldefels i alguns dels seus barris que, efectivament, varen ser-ne els protagonistes, nosaltres no ens voldrem centrar amb aspectes molt puntuals i molt locals, sinó que volem fer una reflexió més general. Tot i a ixí, tot i no volen entrar en aspectes locals, aprofito per dir que hem trobat a faltar referències als danys i als efectes dels aiguats, o una anàlisi una mica més acurada o, si més no, una anàlisi relacionada amb el parc agrari del Baix Llobregat, on es van patir danys considerables als conreus, danys a la xarxa de camins, a la xarxa de recs, la de drenatges, i avui, doncs, em sembla que ha estat el gran oblidat.
Anant ja al que comentava de la reflexió més genèrica, nosaltres el que creiem és que, malauradament, això que avui estem analitzant que va passar a principis d'octubre al delta del Llobregat es pot repetir a molts altres indrets. El conseller de Medi Ambient parlava de l'Inuncat, ja sabem que s'hi està treballant, però ens sembla que hi ha molta feina que s'hauria d'haver fet i que no s'ha fet. El conseller Puig ha dit: «És inviable pensar en el risc zero.» Jo crec que en aquests moments no estem en condicions de parlar de risc zero, perquè encara queden moltes actuacions pendents. De fet, avui el conseller mateix ho anava recordant tota l'estona: «Està previst però no està executat», en moltes de les actuacions. Quan la gent es pregunta per què passa tot això, la resposta no pot ser «perquè ha plogut molt», i encara que es facin referències a altres països europeus, perquè el primer que s'hauria de fer és reconèixer que s'han fet coses malament, i el Govern en té responsabilitat, en alguns casos directa i en altres casos indirecta. Un dels problemes principals és que ningú es mira globalment el territori. O, en aquest cas, globalment el que podia passar en el delta del Llobregat. I la prova és que en el moment en què passa la desgràcia, el mateix conseller de Política Territorial, que, entre altres coses, té la responsabilitat de planificar el que es fa en el territori, va començar a repartir responsabilitats en comptes de plantejar-se que part de la culpa era seva.
Parlant d'aquesta culpa, precisament, està clar que està augmentant molt la quantitat d'infraestructures i que s'està ocupant ràpidament el territori. Això vol dir que s'està provocant una impermeabilització que té uns efectes concrets, i sobretot ara que estem parlant d'aigua. Les infraestructures que estan ocupant el territori, que en alguns casos es malmeten poden ser grans infraestructures, però també de petites, i quan parlava del parc agrari, precisament, hi havia petites infraestructures que es van malmetre i que eren importants, i no són les que, precisament, comporten repercussions negatives.
Creiem que en alguns casos s'hauria de saber dir «no» a una determinada infraestructura o «no» d'aquesta manera, i ens sembla que això, en aquests moments, no s'està fent. És a dir, coneixent la complexitat del drenatge en una zona com és aquesta zona deltaica, s'ha permès que es construïssin determinades infraestructures, que suposen importants obstacles perquè l'aigua arribi fins al mar.
Nosaltres pensem que moltes vegades s'evita de fer la pregunta: «què passaria si», i es diu que és excepcional, que passa cada 200 anys, però això s'ha de preveure. I això és el que, abans de fer una actuació, s'hauria d'analitzar a fons. I ara no es fa. Moltes vegades es fa després, quan es detecten els problemes, i llavors no queda més remei que fer pedaços. Si les preguntes per evitar els danys es fessin abans que es construís una infraestructura es podrien mirar diverses alternatives i en molts casos no s'ha fet.
Una qüestió molt simptomàtica és que el conseller de Medi Ambient ha dit que se centraria en dos aspectes: la meteorologia i l'aigua o l'Inuncat. Que nosaltres sapiguem, el conseller de Medi Ambient és responsable també de les avaluacions d'impacte ambiental, i ens sorprèn que d'això no se n‚hagi parlat en tota aquesta compareixença.
Com és que determinades infraestructures s'han fet amb unes avaluacions d'impacte ambiental minúscules per cobrir, per passar els passos obligatoris i poca cosa més, en alguns casos més tard del que s'hauria d'haver fet, i ja no centrant-nos només en aquesta. Està passant que la majoria de les vegades els informes o les avaluacions d'impacte ambiental són en molts casos sospitosament favorables i més endavant, com deia, surten els problemes.
Ens agradaria que el conseller de Medi Ambient opinés sobre això, perquè sovint parla de desenvolupament sostenible, i ens agradaria saber si creu que és sostenible saturar un territori com aquest que estem parlant avui d'infraestructures no adaptades en aquest tipus de territori. És allò d'impermeabilitzar i anar impermeabilitzant.
Ja per acabar, han fet una llarga llista de programes i inversions, molts d'ells s'anava dient que ja eren previstos però no executats, però no es diu en cap moment quines de les inversions són per resoldre problemes causats per males pràctiques del propi Govern. Carretes que es fan al mig d'un drenatge natural o altres actuacions que es permeten. Quan el conseller Puig parlava del canal de la Vidaleta que, en comptes de drenar, va acabar provocant la inundació, en paraules gairebé textuals, la pregunta obligada és: això l'ACA com ho ha analitzat? Ho sabia prèviament? Què havia fet per intentar evitar-ho? És a dir, si l'ACA sabem que s'estan analitzant les zones inundables, però el que creiem és que no es fa prou èmfasi a avisar o a insistir amb on poden haverhi grans danys. Ens consta que en alguns casos s'està construint, per exemple, a dins de torrents ˆi no vull posar ara cap exemple per no deixar-ne d'altresˆ i que es va construint i construint l'edifici o l'equipament, i després ja trobarem el dany ja fet i les mesures correctores que es puguin aplicar doncs no són suficients.
A nosaltres ens sembla que aquí hi ha hagut una „falla‰ en la planificació, una desídia per part del Govern, per no resoldre problemes que es podrien haver previst, i creiem que aquí, el que haurien d'haver fet els consellers és, en primer lloc, acceptar que part de la responsabilitat era seva.
Moltes gràcies.

El president

Gràcies, senyora diputada. Pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, té la paraula el diputat senyor Xavier Vendrell.

El Sr. Vendrell i Segura
Gràcies, senyor president. Gràcies, senyors consellers, per la seva compareixença avui aquí.
En primer lloc, el senyor Espadaler ens ha explicat, amb detall, que ha plogut molt i que faran programes. I, en segon lloc, el senyor Puig ens ha explicat que no s'ha fet tot el que s'havia de fer, sobretot ens ha especificat allò que no han fet els ajuntaments, i que es faran canonades. Això ja va una miqueta millor. Això ja va una miqueta més encarat cap a allò que cal fer, que, de fet, caldria haver fet. El problema jo crec que el debat l'hem de centrar en per què no estava fet? És evident, que si podem constatar que quan plou més del que és habitual cada any, però que sabem que en el nostre clima no és tampoc tan extraordinari, l'aigua no surt, hem de buscar la manera que surti, i també ens hem de plantejar per què hi ha tanta aigua, perquè fa cent anys també hi havia hagut pluges així i no hi havia aquestes conseqüències, perquè el sòl no tenia aquest nivell d'impermeabilització.
Per tant, dos elements: 1, un model urbanístic que si més no nosaltres no podem compartir; 2, a més a més de fer un model urbanístic que creiem desencertat, un model urbanístic extensiu, no es posen els mitjans perquè no passi el que ha de passar. I, al costat de tot això, una comarca, el Baix Llobregat, concebuda pels qui l'han administrada des de la Generalitat i des dels ajuntaments com una àrea de serveis a la ciutat de Barcelona: autopistes, AVE, aeroport... sobre un terreny, a més a més, que és una zona pantanosa. Un terreny deltaic. Un terreny que el normal era que s'inundés. I els pagesos que, efectivament, també vull fer notar el fet que hagin estat els grans oblidats en aquestes compareixences, estan disposats a suportar l'aigua que cau sobre els seus terrenys? Ara, l'aigua que ve de les zones urbanes, de les zones industrials, de les zones d'equipaments no són responsabilitat d'aquests pagesos. Qui ha fet aquests equipaments, aquestes indústries i aquestes urbanitzacions havia de preveure que, efectivament, de tant en tant, hi plou, i hi plou molt. I, si volen, parlarem de per què hi ha prevista una bassa de laminació que preveu un període de retorn de 500 anys, per què es fan les urbanitzacions abans que es faci la base de retorn, i per què ningú ho atura? No crec que estiguem aquí per qüestionar què es va fer el 8... almenys per part nostra, no estem aquí per qüestionar què es va fer el 8, el 9 i el 10, que segurament que s'haguessin pogut fer més coses de les que es van fer ˆsempre es pot fer més del que es va ferˆ, però, per part nostra, no anem a qüestionar això. No anem a qüestionar l'operativitat, ni el cos de Bombers ni el cos de Mossos d'Esquadra. Anem a qüestionar per què ens hem trobat aquí, anem a qüestionar quina és la causa d'això perquè no torni a passar, perquè de lamentar-nos o de reprovar el Govern perquè no va córrer prou, no sé si el conseller amb botes d'aigua, amb el cap de premsa, amb els escortes i amb els cotxes oficials hagués ajudat massa allà al mig quan hi havia tota la situació que es va donar. No crec que aquest sigui el problema. El problema, per nosaltres, és de model. El problema per nosaltres és per què es construeix una C-32 en què no es fa estudi d'impacte ambiental fins que la Unió Europea, a instàncies dels grups ecologistes i no pas de cap dels governs ni locals ni de la Generalitat, fa un estudi d'impacte de pressa, tard i malament, però és que, a més a més, fins i tot el projecte inicial de la pròpia C-32 preveu, en el terme de Castelldefels, quatre passos per sota d'aquesta 132, i només n‚hi ha un, de fet. Per què només n‚hi ha un, de fet? Ja ens han explicat que preveuen que se n‚han de fer més. Però el problema és: per què es va fer la C-32 sense aquests quatre passos d'aigua? Per què es tiren endavant determinades operacions d'infraestructures o urbanístiques? Per què, com deia la senyora Bet Font, no som capaços de dir: «això no es pot fer si no es prenen les mesures necessàries»? I per què es donen tota una sèrie de contradiccions entre les diferents administracions? Podem parlar, i en això, des d'Esquerra Republicana de Catalunya, en el seu moment, es van presentar al·legacions que, evidentment, se‚n va fer cas omís, sobre el lloc de la construcció del centre de control aeri de Gavà. Una zona que, a més a més, ens trobem amb la paradoxa que uns diuen: «no, no és que no depenia...», des de la Generalitat es diu: «no depenia del centre de control aeri de Gavà». El senyor Cascos diu que sí que depenia i que sí que estava en funcionament el centre de control aeri de Gavà. Si vas allà no dóna la sensació que allò estigui operatiu. Per tant, ens agradaria saber si, efectivament, el control aeri depenia de Gavà o depenia del centre de control del Prat. Si es va inundar un, o si es va inundar l'altre. I, en tot cas, per què no es preveu, també, una superfície de 30 hectàrees que suposarà aquest centre de control aeri, i no es preveu sortida d'aigües, i tota l'aigua que cau sobre aquesta superfície va a parar als camps adjacents, provocant, fins i tot en aquestes pluges, greus regarots que han malmès, també, els conreus.
Han malmès també els conreus, i passo a parlar de la situació en què han quedat els pagesos de la zona. Com deia la senyora Bet Font, no sé si vostès en tenen informació. Em consta que porten un mes demanant una entrevista amb vostès i encara no se‚ls ha concedit, però, en tot cas, un informe del parc agrari parla que a Gavà hi ha una zona de 380 hectàrees que ha quedat el conreu afectat en un 90%, una altra de 110 hectàrees que ha quedat afectada en un 60%, una de Viladecans de 186 hectàrees amb un 90% del conreu afectat, una de Viladecans de 243 hectàrees amb el 60% del conreu afectat, una de Castelldefels de 7,5 hectàrees amb el 90% del conreu afectat, una del Papiol de 20 hectàrees amb el 90% del conreu afectat i zones diverses a Sant Boi, al Prat i a Santa Coloma, un total de 100 hectàrees amb un 90% del conreu afectat. I amb persones, amb propietaris amb el 100% del conreu afectat. Hi ha, en aquests moments, hi ha en aquests moments empreses que han hagut de fer ˆparlo de la Cooperativa de Gavàˆ un expedient de regulació laboral on 7 treballadors han quedat a l'atur, perquè no tenen feina, perquè, en la situació en què han quedat els camps no es poden treballar fins d'aquí a uns quants mesos. Hi ha famílies que viuen de la terra, viuen exclusivament de la terra, que preveien collir ara, i que hauran de tornar a plantar i esperar-se 5 mesos.
I arran d'això, la Generalitat ofereix crèdits tous. Creiem que no és la solució. Creiem que, en situacions d'aquestes en què, torno a dir, els pagesos estan disposats a assumir el risc que els comporta el fet que hi hagi precipitacions altes, però no de l'aigua que ve, perquè no s'ha previst com s'havia de treure dels polígons industrials, de les zones d'infraestructures i de les zones urbanitzades. Això no és un problema dels pagesos. Això és un problema que, a la zona de Castelldefels, Gavà, Viladecans, hi ha un total de set rieres, i aquestes rieres van a parar, totes, a una de sola, a un sol punt, al estanys de la Murtra, i han de sortir per un sol punt per sota l'autovia de Castelldefels. Quan hi ha un excés d'aigua, no hi ha capacitat perquè surti, perquè no s'ha fet una connexió de totes aquestes rieres amb un tub directe al mar, i en el moment en què s'obturen, que passa reiteradament, perquè, a més a més, no se‚n fa el manteniment adequat, i perquè hi ha punts en què la capacitat de sortida està a la meitat de la que hauria d'estar, perquè els sediments han anat taponant aquests passos sota autovies i sota autopistes, obturen la sortida, provoquen retorn d'aigües i provoquen, i no sé si vostès han tingut la sort o la desgràcia, no ho sé, de visitar-ho, provoquen situacions en què els conreus estan absolutament devastats, plens, a més a més, d'escombreries, perquè, per la riera dels Canyars, per un desmoronament que hi va haver en l'abocador del Garraf ˆm‚estalvio entrar a parlar de l'abocador del Garrafˆ va baixar quantitat d'escombraries, que diuen, només eren plàstics, evidentment, els lixiviats anaven barrejats amb l'aigua i és difícil de demostrar que també hi baixaven lixiviats. En tot cas, escombraries, com demostren les fotografies, que van omplir determinats camps d'escombraries, camps de conreu. Com vostè deia, un altre problema és la zona de Sant Boi i Viladecans, la zona de la riera Roja, on la riera Roja, la riera de Sant Climent, l'aeroport, totes aquestes aigües van a parar al Remolà, estany que compartim que cal mantenir un nivell d'aigua per mantenir l'ecosistema, però que en conseqüència, hauríem de preveure tota aquesta aigua com la traiem directament al mar perquè, quan hi ha situacions com aquesta, no ens trobem que també ha de passar per un sol punt.
És a dir, estem parlant que tota la plana deltaica entre Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi, tenim dos punts per on l'aigua pot passar per sota de l'autopista. Per tant, quan es planifica, cal segregar la funció de desguàs de la funció de manteniment de l'equilibri ambiental. Finalment, tenim el canal de laminació de la Pota sud, a la carretera que va de Sant Boi cap al Prat, que tenim un canal pel costat on totes les aigües d'aquella zona verteixen en aquest canal de limitació, però que al final d'aquest canal de limitació és un tub de 80 centímetres pel qual no hi passa quan hi ha un creixement, i provoca inundacions també en els camps adjacents. I això ha passat i continuarà passant, i si hagués plogut en aquesta quantitat a tota la zona que va de Cornellà fins al Papiol ˆ Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Molins i el Papiolˆ hauria passat una situació igual o pitjor, perquè també ens trobem amb una zona en què hi ha un seguit de rieres que van a parar totes a... o sigui, que de totes elles només hi ha dos punts de sortida i un encara és només d'una branca d'aquestes rieres. Per tant, la resta va al canal que circula paral·lel al cinturó, i que , per tant, a més a més ara s'hi afegirà tota l'aigua que vindrà de la ciutat esportiva del Barça, i per tant, que provocarà una situació també al límit.
Em fa senyal el president de la Comissió. Entenc que he d'anar acabant, i acabaré aquí, tot i que podria aportar altres dades, i que si cal, les aportaré en la segona part de la intervenció. En definitiva, tenim la sensació que hi ha un model urbanístic que no és el que toca, que no es planifica, que no s'escolta, que no escolten el cas de les al·legacions de Gavà on dèiem clarament: «això és zona inundable i aquí no es pot construir un centre de control», s'hi fa i s'inunda, i creiem que, a més a més, al costat d'això, no s'actua amb contundència, i quan, i evidentment, faig referència a vostès perquè són vostès els que compareixen, quan, des dels ajuntaments o quan des del Govern central es fan actuacions sobre el territori, i no es fan de la forma adequada, no hi ha la voluntat o la força o la decisió necessària per aturar aquestes actuacions.
Podríem entrar a parlar, també, de la situació dels talls elèctrics, podríem entrar a parlar d'altres temes, entenc que he de deixar-ho aquí per una qüestió de temps. En tot cas, en parlarem a la segon part.
Gràcies, senyor president.

El president

Gràcies, senyor diputat, per la seva comprensió, també. Pel Grup Parlamentari Popular, té la paraula la diputada senyora Dolors Montserrat.

La Sra. Montserrat i Culleré
Gràcies, senyor president. Agrair, primer, que tot, doncs la compareixença dels dos consellers, el conseller portaveu del Govern, així com a tots els directors generals i persones que l'acompanyen en el dia d'avui.
Conseller, començo per les últimes paraules que vostè ens ha adreçat, i recordar-li que el nostre Grup Parlamentari, davant de greus situacions d'alt risc, catastròfic, a Catalunya ˆli recordo l'incendi del 94, del 98, els aiguats del 98, els aiguats de Montserrat, del Bages, de Sant Vicenç de Castelletˆ, nosaltres hem estat responsables, i de la nostra actitud, ha estat, i vostè n‚és sabedor, que ha sigut la de no posar pals a les rodes ni de demanar cap reprovació de cap conseller, ben al contrari, sinó que la nostra ha estat la de col·laborar i contribuir i consensuar totes aquelles mesures que hem cregut adients per tal de millorar els efectes presents en aquell moment, i fins i tot de futur.
Dit això, per això, senyors consellers, passo a analitzar els aiguats del 8 al 10 d'octubre, i les responsabilitats sobre els danys ocasionats als usuaris de les tres carreteres, evidentment, la C-31, la C -32, la 245; dels veïns afectats i que se‚ls han afectat les seves llars; dels petits negocis i empreses, així com la gent que té terres de conreu i d'altres. Qui és el responsable o responsables de preveure què és el que pot succeir? Nosaltres diríem que són dues, les administracions. Els ajuntaments i el Govern de la Generalitat. Per què dic això? En primer lloc, quins estudis es van realitzar abans de fer el projecte de la C-32 al seu pas per la zona sud de Castelldefels, quan se sabia, per estudis anteriors, que era una zona inundable, que la seva capa freàtica era justa? Es tenia coneixement que el talud de la via del tren ˆi vostè fins i tot l'anomenatˆ i la pròpia autopista podria ser una barrera per l'aigua procedent de la muntanya. Si l'aigua procedent de la muntanya ˆque encara no estic en el tema de les urbanitzacionsˆ podia ser un problema ja en el 89, per què hem permès construir aquestes urbanitzacions? Per què hem deixat fer tant d'asfalt? Que això ens ho ha demanat un Govern municipal socialista, i vostè sap molt bé que no és la mateixa la velocitat amb què baixa l'aigua d'unes terres o quan les pròpies urbanitzacions i els carrers estan totalment asfaltats. La velocitat d'aquesta mateixa aigua en el moment de trobar un parapet que en aquest cas pot ser la via del tren o la pròpia autopista, el dany que això pot succeir amb efecte barrera pot ser molt perjudicial.
S‚ha comprovat, ho han comprovat vostès que les diferents construccions autoritzades per l'Ajuntament de la zona pot ser d'alt risc i formen part d'aquest problema que avui en parlem. Perquè miri, aquesta diputada que els parla el febrer de l'any 2001 i en juliol del 2001 vaig acompanyar la gent de Castelldefels, la gent que es van considerar en plataforma així com a grup municipal, el mateix ajuntament, vam anar a visitar el director general d'urbanisme per tal de fer-li avinent que el que volia tirar endavant l'Ajuntament en aquells moments, que era la zona de can Ferrer, que està dins de Montemar, que en aquests moments vostè sap que els carrers i l'enllumenat ja està portat a terme, així com el Parc temàtic de Can Aimeric, que es volia portar a terme i que vostè sap que això també tira endavant, i que ara, precisament, ara, precisament veiem com el mateix ajuntament ha dictat una moratòria per tirar endavant qualsevol activitat alguna cosa vol dir. Nosaltres, fa més d'un any i mig, vàrem dir i vàrem aportar la documentació oportuna, els estudis pertinents per tal que es fes cas en el sentit que els estudis hidrològics, que se‚n parlava, ja no parlo només dels sorolls, ja no parlo només de la seguretat viària, ja no parlo de tots aquests temes, seria perjudicial que en aquesta zona es continués construint. I la veritat, nosaltres, en aquell moment, amb aquest sentit de col·laboració vam pensar que se‚ns faria cas, per què? Perquè la nostra documentació era una documentació extensa i molt ben preparada que demostrava que de can Aimeric i la part de Montemar no s'havia fet la feina per poder tirar endavant o tirar endavant aquests projectes. Quina era la feina que no s'havia fet? Doncs escolti, no s'estava preveient en aquells moments, i suposo que el govern municipal hi té la seva part, tota la xarxa pluvial, executada no hi era. Com podem fer primer unes construccions sense haver executat la xarxa pluvial per tal que no ens trobem amb el problema que ens hem trobat? Doncs bé, ara hi som.
Per tant, jo crec que val la pena valorar, val la pena escoltar aquells grups parlamentaris que en moltes ocasions el que venim a fer o el que volem aportar són qüestions cabdals perquè no ens trobem amb unes situacions catastròfiques com la que ens hem trobat avui a..., que ens vam trobar el 8, el 10 d'octubre en el seu pas per Castelldefels.
Miri, sabia i a vegades em pregunta, s'havia tingut en compte les causes de l'anterior inundació, ja havíem tingut una altra inundació important d'aquesta zona i en aquella ocasió, doncs, va ser la mateixa autovia que va anar a parar cap a la zona marítima, allò que anomenem el quilòmetre número 18 de l'autovia. Per tant, hem tingut diferents elements per estudiar-los i per no trobar-nos en una altra situació. Ens queixem del fet que les pluges ens venen cada cent anys però estem veient, honorable conseller, que les pluges venen com venen, que cada cop que venen venen amb unes quantitats enormes i que si aquestes q uantitats d'aigua que cauen, a més a més de les barreres que hi tenim, que no les hi discutiré, però a més a més no tenim algun element que les aturi perquè, doncs, tot són urbanitzacions, tot està [impermeabilitzat#] d'una manera que baixa la velocitat de l'aigua de forma impressionant, és lògic, és lògic les inundacions que hem sofert i és lògic també, honorable conseller, el patiment que han sofert els pagesos en tots els seus conreus perquè d'altra manera és evident que no hagués sigut.
Incidir, i permeti‚m que li digui, que no és seriós, que en un país modern com el nostre, com Catalunya, es talli una autopista per la pluja. Jo puc entendre que per manca de visibilitat de les carreteres a l'autopista en un moment donat que cau una cortina d'aigua, aquella autopista, vostè mateix, conseller, o jo mateixa, com a usuari pararíem perquè veiem que per la pròpia seguretat nostra i dels demés en aquell moment no es pot córrer per l'autopista. Però que vingui donat per un fet puntual, per una condició climatològica, amb unes aigües que baixen amb tota força, amb una velocitat impressionant, amb cabdal enorme, escolti, això sí que ens demostra, conseller, que és per una deficiència de càlcul de l'aigua en els drenatges, i ens donem compte que aquest càlcul de l'aigua dels drenatges, doncs, no han estat els més adients per part ni de la xarxa, evidentment, per tal de poder resoldre i absorbir aquest aiguat. Que si em permet, en d'altres zones de Catalunya, en d'altres moments hem tingut pràcticament no el doble però quasi el doble d'aquestes pluges, no? I en aquest sentit i en aquest criteri sí, conseller, que m‚agradaria que em respongués si vertaderament, doncs, de la mateixa manera que l'Ajuntament haurà vist que alguna cosa no havia fet bé i per això ha dictat aquesta moratòria per un any, mentre s'estudia i s'analitza amb què han fallat també l'Ajuntament, que em digui també vostè, conseller, la seva part de responsabilitat que probablement pugui ser el cinquanta-cinquanta, que em digui quins són els estudis, vostè ens ha dit «farem, deixarem de fer, això no ho tenim fet però ho hem de tirar-ho endavant... », però és clar, hem d'entendre que hem de tenir les infraestructures, sobretot les pluvials, pràcticament acabades. Estic segura que l'Ajuntament no ha fet tots els deures però que el govern de la Generalitat tampoc.
Sàpiga que amb nosaltres trobarà, doncs, la col·laboració per poder aconseguir tot allò que faci falta per millorar la situació però permeti‚m que li digui que vostès tenen responsabilitats sense oblidar que l'Ajuntament de Castelldefels, un ajuntament socialista, que no ha volgut escoltar ni a la plataforma ni els demés grups parlamentaris o municipals que ha tingut per tal de fer-li veure aquestes construccions que no eren les més adients, senyor conseller, evidentment, doncs, que vostè ens respongui quines seran, amb molta més concreció de fets i de temps, d'aquestes obres hidràuliques que calen per tal de drenar suficientment totes les avingudes de l'aigua que van en direcció cap al mar.
Moltes gràcies.

El president

Gràcies, senyora diputada.
Pel Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi té la paraula la diputada senyora Montserrat Tura.

La Sra. Tura i Camafreita
Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats, honorables consellers, en primer lloc, molt bon dia.
Es produeix aquesta sessió de la Comissió de Política Territorial amb la compareixença dels honorables consellers de Medi Ambient i de Política Territorial i Obres Públiques un mes després dels aiguats en el Baix Llobregat el mes d'octubre, quasi dos mesos després dels aiguats del mes de setembre en aquell mateix indret. Per tant, es produeix força dies després que la situació, diguem-ne, aguda, dramàtica que es produeix sempre a l'entorn d'aquests aiguats, doncs, s'hagi refredat tot i que encara avui hi han persones que encara no han pogut tornar a les seves llars per la greu afectació dels seus habitatges amb els quals ens solidaritzem i diem des d'aquí que estaria bé que tots els grups, inclosa la intervenció del govern, doncs, hagués començat amb unes certes paraules de reconeixement i solidaritat envers aquells afectats per situacions d'aquest tipus que es troben amb la pèrdua de béns i fins i tot de la llar que els aixoplugava fins ara.
Però dic això del calendari i del temps, i que fa quasi dos mesos o un mes perquè m‚agradaria començar dient que si avui estiguéssim en aquesta situació de catàstrofe natural que significa, doncs, uns aiguats d'aquestes característiques, començaria dient: no farem cap crítica, ens posem a disposició del govern, el nostre grup i totes les nostres persones, recursos humans i capacitats estan a la disposició del país i dels afectats per tal de treballar per a resoldre-ho. Per tant, quedi clara aquesta posició.
Ara bé, fa un mes que es van produir aquells aiguats i la compareixença es produeix, i la compareixença s'ha produït, entenc jo, en un discurs general que s'ha caracteritzat per dir-nos «tot està ben fet, tot allò que ha fet la Generalitat és correcte en tot cas, si han passat coses, és culpa dels altres». I a mi m‚agradaria començant-los-hi dient «sabem que vivim en un país mediterrani en el qual aquests fenòmens climatològics de les tempestes de finals d'estiu i de tardor són molt freqüents, que aquestes tempestes localment són molt intenses, precisament perquè ho sabem, perquè ho sabem nosaltres, perquè ho sabien els nostres pares, les nostres avis, besavis i rebesavis, doncs, potser es tracta que hagi arribat el moment en què les coses es facin pensant que aquests fenòmens són recurrents, repetitius i reiterats, i potser caldria entonar un mea culpa per part de tots, també per part d'aquelles responsabilitats que la nostra formació pugui tenir de no fer les coses pensant en un fenomen que ha estat persistent en el temps a Catalunya i que serà persistent en el temps perquè tan de bó el canvi climàtic no arribi a afectar greument el nostre planeta però si el canvi climàtic no es produeix voldrà dir que el nostre règim pluvial serà el que ha sigut tota la nostra història i per tant, aquestes pluges es repetiran. Per què? Doncs perquè per part del conseller de Medi Ambient se‚ns ha explicat extensament, i la informació mai és sobrera i l'agraïm però se‚ns ha explicat extensament tot el que va succeir aquells dies des del punt de vista de la meteorologia, nosaltres hem comentat vàries vegades i continua essent una proposta nostra que tenint en compte aquesta climatologia específica hauríem de crear un esquema dels nostres serveis meteorològics que estudiessin en profunditat precisament aquests fenòmens de gota freda i de tempestes de primavera i de tardor o de finals d'estiu que es produeixen tan intensament; avui no hem fet això, hem explicat tot el que es va produir, els avisos, els preavisos, per tant, cap administració, cap, ni la local ni l'autonòmica ni la central poden dir que no van ser avisats, per tant, això és veritat, això no ho qüestiona ningú. Ara, quan hem entrat a parlar de la prevenció de les avingudes i de la delimitació de zones inundables, el conseller de Medi Ambient hauria d'haver dit i no ho ha dit i per tant, això fa que ho haguem de dir des de l'oposició, doncs, que el programa de prevenció d'inundacions, és a dir Inuncat, encara avui no està homologat. No ho està perquè aquest país, després de molts anys de democràcia i de quasi vint-i-tres anys del govern de la seva formació política no ha delimitat clarament el domini públic hidràulic, no ha fet clarament la cartografia de planificació dels espais fluvials, no ha determinat amb claredat les zones inundables. I el document al qual ens ha fet referència el conseller Espadaler, i que l'ha qualificat de document precís, i ho dic perquè ha estat una terminologia que ha utilitzat i per això jo crec que aquest to de cofoïsme en l'explicació és el ocument de delimitació de zones inundables per a la redacció de l'Inuncat que té data de juny del 2001, en aquest document, que jo el tinc a les mans, curiosament, quan parla de la comarca del Baix Llobregat no hi ha en cap cas ni els municipis de Viladecans, ni els de Gavà, ni els del Prat, ni els de Castelldefels com a zones de risc. Per tant, molt, molt precís el document d'entrada no deu ser i hauríem pogut començar dient: fins i tot en les nostres previsions i en els documents no ho hem previst prou bé.
Segona qüestió. Ha fet referència a l'únic pla de prevenció d'avingudes força avançat de les conques de Catalunya que jo conec i que realment reconec que és un document molt interessant que és el del Besòs. d'aquest document n‚hi faig referència a una part molt important que és que allà es proposen tota una pila de correccions de les infraestructures que travessen les conques fluvials o les subconques de la conca del Besòs i en fa responsable directe en els titulars o constructors de les infraestructures. Per tant, document de la Generalitat, identificació de la titularitat i la responsabilitat, proposta de correcció d'aquests fets en el cas de les conques estudiades; entenc que això és aplicable a totes les conques de Catalunya i per tant, els he de dir clarament que si això és aplicable en el Besòs deu ser-ho també aquí a l'hora de repartir responsabilitats que no dubtem que siguin més d'una.
També se‚ns ha dit una cosa òbvia, però que precisament perquè és òbvia potser és bo que la repetim, que és el tema que l'orografia en aquella zona és una orografia de molt poc pendent que, per tant, com que té molt poc pendent el desguàs cap el mar és un desguàs difícil que a vegades, fins i tot, es pot arribar a invertir perquè és un fenomen típic de les zones daltaiques i que els deltes s'inunden hist&ogra