L’ajuntament opina que les coses es faran bé, però...

Apunts per a l’escepticisme


El medi natural: el gran oblidat de la gestió municipal.
El 1993, el Ple Municipal aprovava la realització d’un Pla especial de protecció de la Pineda. El 1998, el Ple Municipal també aprovava l’inici del procés ecològic de l’Agenda 21. Al Consell Municipal de Participació Ciutadana de juliol de 1998 es va aprovar per unanimitat redactar l’Agenda 21 de caràcter local. A inici de l’any 2002, cap d’aquests acords s’ha començat a aplicar.

Les Bòbiles i Sector Oest: un barri despersonalitzat.
«Los nuevos crecimientos de la ciudad desarrollados a lo largo de estos últimos años (...) han contribuido de manera definitiva a la despersonalización de la ciudad» (R. Artigues i R. Sanabria, arquitectes. revista «ON210», 2000, p. 138). Tot i això, l’Ajuntament assegura que el nou pla de Ponent prendrà com a model el nou barri de les Bòbiles.

No hi ha cap mesura per impedir el col·lapse de l’autopista C-32 que el nou barri provocarà.
«Es cierto que esta vía está colapsada en algunos puntos y a ciertas horas. Esperamos que durante estos veinte años de plazo que tiene el proyecto se realizen las mejoras pertinentes» (Dídac Pestaña, entrevista al «Ciutat de Gavà», núm. 34, novembre 2001, p. 3). El projecte en exposició pública reconeix que tot el trànsit de vehicles que el nou barri generi s’haurà d’absorbir per l’actual c-245, la carretera de Santa Creu de Calafell.


La manca d’equipaments, el punt dèbil de l’expansió urbanística de Gavà.
«Al nou barri de Gavà Mar está prevista la construcció d’una zona esportiva i un parc de mar. La zona esportiva tindrà tres piscines a l’aire lliure, una piscina coberta, dues pistes polisportives, un camp de futbol i quatre pistes de tennis» (Brugués, núm 29, 22 de juliol de 1991, p. 3). Al sector Central Mar, «el plan contempla la construcción de tres equipamientos públicos y cuatro instalaciones privadas destinadas a diferentes usos como un hotel, dos restaurantes o centros de ocio y una guardería» («Brugués», núm. 140, 4 d’abril de 1998, p. 8). Tot i que el barri de Gavà Mar i el sector Central Mar ja estan urbanitzats, de tots els equipaments anunciats només s’han construït dues piscines descobertes i els dos restaurants.
Can Torelló: «El alcalde dió a conocer al director de infraestructuras del Ministerio de Defensa la propuesta del Ayuntamiento de destinar las siete hectáreas que ocupa el cuartel a ampliar la zona deportiva colindante» (Brugués, núm. 90, 11 de febrer de 1995, p. 5). El 2001, Dídac Pestaña va aprovar cedir l’antic quarter de can Torelló per construir-hi un hotel privat.
Les Bòbiles: el projecte aprovat i anunciat incloïa dos equipaments públics situats al costat del parc del Mil·leni. Tot i que els pisos de les Bòbiles ja s’han acabat, aquests equipaments no estan ni tan sols projectats.

L’habitatge assequible, un deute pendent dels projectes urbanístics al Pla de Carat.
L’existència d’habitatges a preus assequibles implica necessàriament la construcció d’habitatges protegits. Per tant, és indispensable conèixer la proporció final d’habitatges realment assequibles al futur Pla de Ponent. L’any 1993, Dídac Pestaña prometia: «el Ayuntamiento exige que un porcentaje del sesenta por ciento de las dos mil ochocien-tas viviendas que irían en el Pla sean asequibles a la mayoría de los ciudadanos de Gavà, es decir, a una clase trabajadora» («Brugués», núm. 58, 20 de febrer de 1993, p. 12). Ara només es preveu el 30% d’habitatges protegits. Es passa de demanar 1.700 habitatges assequibles el 1993 a projectar només1.450 habitatges protegits al Pla de Ponent.