Tot el TinglatPortadaManifestació del 14-FInstancia Nota de Premsa + fotos |
Els ciutadans sotasignats, habitants de Catalunya, reunits el dia 14 de febrer del 2004 davant el Parlament de Catalunya, a títol individual i/o de diversos col·lectius, US EXPOSEM: . Que el planejament d'un territori té una enorme repercussió en la vida dels seus habitants, del propi territori i de la riquesa que comporta la seva biodiversitat. Per la qual cosa es fa necessari un consens entre la societat i els planificadors. . Que el vigent Pla Territorial General de Catalunya de 1995, es va aprovar sense haver estat consensuat pel teixit social, i es van obviar les valoracions que van aportar molts grups en el seu moment, com ara el Manifest de Montesquiu. La mancança d'aquestes aportacions s'està fent cada cop més evident. . Que l’actual planificació territorial a Catalunya conté greus contradiccions, com ara:
En aquest àmbit es presenta l'envelliment de la població com a problemàtic, adduint que no es podran pagar les pensions de jubilació i obviant que, en la realitat, la disminució de la població activa ocupada no té a veure amb la falta de gent disposada a treballar (taxa d'atur a Catalunya d'un 11%), sinó en la falta de llocs de treball en el marc d'una economia caracteritzada per la seva capacitat de créixer sense generar ocupació, i per la inoperància governamental quant a element redistribuidor de la renda com a eina de seguretat ciutadana, de certesa en el futur i d'estabilitat. Malgrat això, en tots aquests anys no s’han establert polítiques institucionals per a estimular la natalitat, donant ajuts efectius a la família i a la infància, mentre que en altres països europeus la implantació d’aquests ajuts han comportat alces significatives de la fecunditat. . Que per assolir les previsions d'augment demogràfic gens realistes que conté la planificació actual, les institucions estan fomentant i forçant una demanda fictícia, deixant desprotegida una gran part del territori català. Aquesta situació, l’han sabut aprofitar els especuladors i/o inversors que busquen alts rendiments pels seus capitals, els quals ja no s’aconsegueixen a través de les típiques operacions financeres. Són precisament aquests interessos privats els que estan planificant “de facto” el territori català. Al mateix temps, aquesta demanda especulativa ha engegat un ritme desbocat en el sector de la construcció que està atraient a moltes persones immigrants en busca d’un lloc de treball; tot i que sovint només troben una precarietat (no oblidem l'atur estructural) que es converteix en un element desestabilitzador més. També s'està fomentant la immigració institucionalment perquè així es pretén endarrerir l’esclat de la bombolla immobiliària. Tot això s’agreuja pel fet que a Catalunya tenim actualment un parc d'habitatges desocupats al voltant d'un 15 %. . Que la implantació d'aquesta planificació, a més, ha estat desigual tant en els diversos àmbits territorials com en el grau de compliment. Com a exemple d'incompliment, mencionem la descripció de sòl útil que fa el PTGC: "Es considera com a sòl útil inicialment per a la urbanització el que té un pendent inferior al 20% sense tenir en compte cap altra consideració." Doncs bé, la realitat és que s'està urbanitzant en llocs de muntanya amb pendents molt superiors als permesos, arribant en segons quines poblacions a pendents del 50% de mitjana, arribant a extrems de pendents del 80% i més. Un altre exemple de grau d'incompliment i de permissivitat el trobem en el fet que, encara avui dia, s'estan concedint llicències per construir sense haver urbanitzat prèviament, amb les greus conseqüències mediambientals que això comporta. La planificació actual i els seus diversos graus de compliment o d'incompliment tenen moltes conseqüències negatives sobre els habitants i el territori, com ara: . Especulació generalitzada en el preu del sòl, activitat que està expressament prohibida en l’art. 47 de la Constitució quant el sòl està destinat a habitatges. La qual cosa ve agreujada encara més per les polítiques que moltes vegades s’apliquen quant a: Expropiacions forçoses que realitza l’administració, permetent el posterior ús especulatiu del sòl. Aquest fet és il·legal, a més d’un clar retrocés social que ha deslegitimat els poders públics implicats. Requalificacions del sòl amb l’única finalitat de facilitar la tasca especulativa i inversora -obtenció de guanys econòmics ràpids que sovint no deixen gaire cosa a canvi-, reduint l’espai lliure per l’ús comú. La incidència sobre el territori d’aquestes polítiques ha estat nefasta. Permissivitat i inoperància administrativa davant el desocupament i/o abandó dels immobles, sigui la titularitat pública o privada, sovint únicament per esperar un increment del valor del sòl, la qual cosa és un fet irracional i antisocial que està reclamant una urgent regulació i control quant a la sociabilització dels seus usos. L’Administració no només no ha actuat per evitar aquesta situació sinó que, en els darrers anys s'han criminalitzat com a "usurpadors" les persones que donen un ús social a aquests immobles. . El resultat d’aquests processos ha comportat una exagerada sobrevaloració dels preus de l’habitatge que comporta dues grans conseqüències: Endeutament financer d'una gran part de la població. Perill de bombolla immobiliària, amb les més que previsibles conseqüències sobre la sobtada pèrdua de valor que podran tenir els immobles, agreujant molt més l’endeutament financer de molta població. . Sovint, també, es realitzen requalificacions i expropiacions de grans quantitats de territori per realitzar infrastructures d’una més que dubtosa necessitat o utilitat i que signifiquen la destrucció d’hàbitats naturals, d’espais de valors diversos, d’identitats col·lectives, de patrimoni, de recursos i un llarg etc., quan la vertadera finalitat de moltes d’aquestes inversions és només passar enormes quantitats de diners públics a mans privades a través de les licitacions d’obres. La permissivitat administrativa “legal” davant de determinats interessos privats pel damunt de l’interès general, al mateix temps no va en consonància amb d’altres normatives legals, no només constitucionals, sinó de lleis catalanes com ara la Llei d'Espais Naturals, La Llei de Patrimoni, i un llarg etc., les quals s’han convertit en paper mullat. D’aquesta manera el poder legislatiu també ha caigut en el descrèdit, en no aplicar-se d’una manera equilibrada i equànime la diferent normativa en vigor (armonitzar-la). Aquestes neglicències polítiques les estem pagant una bona part de la població, tant en deute financer com en pitjor qualitat ambiental i per tant, de vida. I tot això sense entrar en consideracions més refinades i elevades, a les quals els ciutadans tenim dret a aspirar, com poden ser la contemplació del paisatge, l'equilibri natural, l'estètica visual, la tranquil·litat, l'espai, el silenci, la foscor, els aromes naturals, etc. En canvi, els responsables polítics no han rendit comptes a ningú, i segueixen sense fer-ho. Tot aquest procés està portant a la ciutadania a viure amb una gran inseguretat, entre d'altres motius, en no reconèixer l'espai físic de l'entorn, el qual varia constantment; estar envoltats de regiments d’enormes maquinàries usades per la destrucció territorial; una massificació de camions que col·lapsen les carreteres; obres per tot arreu que creen un alt índex d'estrès a més d'un augment d'accidents de trànsit; augment d'emissions de gasos tòxics que estan incrementant les malalties respiratòries i oculars; augment de contaminació acústica i lumínica; i un llarg etc. El resultat és una població més estresada, malaltissa, insegura, abatuda, desorientada, agressiva..., i un medi agònic, destrossat, brut, lleig... La manca de valor respecte a l'entorn que exposen i imposen les actuals polítiques està propiciant que també els ciutadans valorin cada cop menys el territori, a no ser que tingui un preu econòmic (euros). I així la dinàmica destructora es reprodueix a ella mateixa. En definitiva: gràcies a les polítiques actuals els ciutadans estem vivint en una mena de caos que dia a dia s'agreuja i que ja és insostenible. Per acabar d'adobar aquesta situació, l'actual govern està anunciant a través dels mitjans de comunicació que hi ha uns informes “tècnics” sobre l’anomenada “regió metropolitana de Barcelona” en els quals s’asseguren coses com que: “la llegada de casi medio millón de inmigrantes permitiría mantener los ritmos de crecimiento económico y de ocupación”; “en los próximos 20 años la región de Barcelona necesitará 427.000 viviendas más”; “la mitad de los pisos que han de construirse cubrirían la demanda de los inmigrantes” (declaracions aparegudes a La Vanguardia, el dimecres 11 de febrer de 2004). Els ciutadans, horroritzats davant aquesta perspectiva, ens preguntem moltes coses. Per posar uns exemples: ¿d'on sortirà tot el material necessari per a molta més construcció de la que ja està engegada? ¿quantes muntanyes, boscos i ecosistemes més caldrà sacrificar per nodrir la cobdícia? ¿Quina explicació pot donar el govern al fet que en els darrers 2 anys s'hagi augmentat el preu final de l'habitatge en un 40% mentre els materials de la construcció han augmentat un 4,7%? ¿i l'augment en els índexs de contaminació que això comportarà?... L'explicació és ben senzilla: E S P E C U L A C I Ó.
Barcelona, Parc de la Ciutadella, 14 de febrer de 2004
|
Grups reivindicatius amb folletóJornada contra l'especulació urbanística Grups reivindicatius amb güebAssociació de veïns de Cervelló GEMC, Corbera de Llobregat Amics de Ca n'Aymerich, Castelldefels Plataforma en favor d'una Consulta Ciutadana del Pla de Ponent, Gavà ARPIOTS, Sant Climent de Llobregat Plataforma Serres Garraf Ordal Coordinadora per la defensa de la Vall de Sant Just (Collserola) (veure manifest) ADENC Plataforma Nunca Mais de Catalunya ATTAC En defensa del marxismo Plataforma vecinal contra la especulación de Barcelona HAMSA. Centro social autogestionado (barrio Hostafrancs. BCN) (Veure: Carta de Solidarítat) Barcelona Indymedia ... y Amics21.com |
